(ACN / Redacció) Menys de la meitat dels ciutadans de 30 a 44 anys té un pis en propietat. Segons l’enquesta de condicions de vida que elaboren anualment l’Institut Nacional d’Estadística i l’Idescat, els propietaris d’habitatges entre aquest grup de població han passat del 64 % al 46 %, un 18 % menys en l’última dècada. Aquest és el cas de la Marina, una veïna del Raval amb prop de 40 anys que, malgrat intentar comprar un pis fa uns anys, ara per ara creu que és impossible. “M’hauria posat una soga al coll, no em podria haver passat res d’imprevist”, explica.
La caiguda de les llars de propietat també és perceptible entre els de 45 i 64 anys (del 80 % al 74 % en una dècada). Entre els més grans de 65 anys, la xifra és estable a la baixa (del 86,1 % al 85,3 %), així com entre els menors de 30 anys (del 42,6 % al 41,4 %).
Canvi d’època en l’habitatge
L’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, considera que s’està vivint “un canvi d’època”. Segons ell, les persones que van néixer a partir dels anys 80 i, en especial, els que van començar a buscar casa “a partir del 2008” —l’any de l’inici de la crisi financera d’abast mundial—, es troben una realitat molt diferent respecte a les dues generacions anteriors. “Entre el 1957 i el 2008, hi havia totes les facilitats per accedir a un pis de propietat i a les hipoteques“, explica. Segons ell, a partir de l’esclat de la bombolla immobiliària, bona part dels qui haurien pogut ser propietaris són inquilins. Com a conseqüència, hi ha “més gent vivint de lloguer i durant més temps“.
Els pisos, cada cop “en menys mans”
Segons Palomera, “la majoria” dels habitatges en venda se’ls queden “multipropietaris, fons d’inversió i societats que els dediquen al negoci del lloguer”. Això, creu, provoca que cada vegada els immobles estiguin “en menys mans”, majoritàriament les de propietaris que ja tenien habitatges. L’estudi De propietaris a inquilins, informe sobre la creixent desigualtat a l’accés a la propietat encapçalat per la seva entitat, IDRA, afirma que el 70 % de les persones que viuen de lloguer no esperen heretar ni poder comprar.
Sense herències ni capacitat d’estalvi
En la mateixa línia, la presidenta d’Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, creu que bona part dels millennials no heretaran de la generació boomer, ja que amb l’augment de l’esperança de vida, algunes propietats aniran a parar “als nets o als besnets”. Palomera, afegeix que entre els integrants de la generació Z, els més joves, el percentatge de la gent que creu que heretarà puja del 30 % al 40 %, però que en tot cas, tant aquesta franja d’edat com la millennial hi haurà una “fractura social” marcada per les herències superior a la de la generació X i anteriors.
Trilla creu que “la capacitat d’estalvi dels joves es veu retallada” si viuen de lloguer, cosa que acaba afectant tota la generació. L’accés a l’habitatge, diu, “marca tota la trajectòria” de la persona. “Si tu pots tenir una feina que et permeti comprar un habitatge i arribes als 45 o 50 anys amb un habitatge de propietat ja pagat o mig pagat, abordes el teu futur d’una manera diferent que si ets llogater amb uns lloguers que no saps com aniran”, afegeix.
“El que compta és en quina família has nascut”
Palomera comparteix la rellevància del fet d’heretar immobles. De fet, creu que des de la crisi del 2008 s’està establint una “societat a dues velocitats” amb “més desigualtat” definida per si s’hereta. Si és el cas, això és sinònim d’estalviar-se el lloguer o la hipoteca, cosa que comporta més estalvi i “fins i tot comprar una altra casa, acumular més propietats”. En cas contrari, com a inquilí molta gent “s’empobreix perquè el lloguer es menja una part molt gran del salari”. “Parlem d’un món on el que compta no és el teu treball, sinó en quina família has nascut i si és amb propietats o no”, rebla.
