A les empreses que han d’elaborar el menú dels menjadors escolars els números no els surten. Amb un preu del carret d’anar a comprar disparat per culpa de la inflació, amb olis que s’han encarit fins a un 80 %; el pollastre, un 16 ,o les patates, un 12, algunes empreses ja es comencen a plantejar la reducció de la presència dels productes més cars, és a dir, els ecològics o els integrals. Una altra solució per abaratir costos és introduir més proteïna vegetal en els menús. Sigui com sigui, la qualitat nutricional no s’ha de veure compromesa per les retallades.
Una inflació que afecta especialment les empreses petites
Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, apunta que “si els preus s’incrementen o perquè demanes producte de major qualitat o perquè la inflació fa que es disparin de manera desraonada, això afecta la capacitat de donar aquest tipus de servei”.
Montes afegeix que, “sí que és possible que en algunes escoles, especialment les que tenen alguna empresa petita, hagin de reestructurar el menú però, en termes generals, no ha d’afectar ni la qualitat ni les garanties dietètiques“.
Sobre la possibilitat de substituir alguns aliments, Pep Montes apunta que “té més a veure amb el caràcter ecològic que no pas per una qüestió dietètica. Que un producte disposi de certificacions ecològiques fa que el preu sigui superior”, conclou.
L’Associació Catalana d’Empreses de Lleure recorda que van aconseguir un augment del preu del menú fins als 6,54 euros. Això els ha donat més marge de maniobra, però volen anar més enllà. Demanen a la Generalitat un mecanisme que asseguri una revisió periòdica dels preus en consonància amb l’IPC.
Els nutricionistes demanen imaginació
Els nutricionistes tenen clar que el menú de les escoles representa per a molts nens l’àpat més important del dia i per això recomanen ajustar preus tot jugant amb aquests aliments.
La metgessa i nutricionista Magda Claras ho té clar: “si les condicions econòmiques són més estretes, els menús s’hi hauran d’adaptar. Ho han de fer sense rebaixar qualitats ni el contingut de nutrients i, sobretot, que el menú no sigui un calvari per als nens“.
Claras, fins i tot, ofereix algunes solucions: “Què podem fer? Pensar que l’ingredient més car del menú acostuma a ser l’aliment proteic, és a dir, el segon plat. Perquè no pensem en les proteïnes vegetals com els llegums? N’hi ha moltes i molt variades i amb molts avantatges nutricionals. A més, tenen un preu més assequible que la carn o el peix”.
Per aquesta nutricionista un altre tema a tenir en compte són les quantitats. Caldria que els menjadors adaptessin millor les racions per evitar que es puguin malbaratar aliments.
Si un dels productes que més s’ha encarit ha estat l’oli, Claras aposta per eliminar tant com sigui possible els fregits i utilitzar altres coccions, i aposta per cuinar més amb el forn tot i l’encariment de l’electricitat.
