Canviar de pis on viure és un gest cada cop més habitual. Més de la meitat dels barcelonins, un 50,7 %, o bé ha canviat d’habitatge en els últims cinc anys, o bé preveu fer-ho en els propers cinc. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer informe El parc de l’habitatge a la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona elaborat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). “Ens trobem en la situació de major inestabilitat residencial dels últims 25 o 30 anys”, ha destacat el comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera, durant la presentació de les dades. A tot això cal afegir que en un de cada quatre casos, aquest canvi de residència té una motivació econòmica i aliena a les famílies, provocada especialment per un increment de preus, tant del lloguer com de la compravenda.
L’habitatge protegit a Barcelona no arriba al 2 %
L’informe també permet fer una radiografia de l’habitatge a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i també de Barcelona. Així, es constata que el parc d’habitatge protegit és ínfim. A Barcelona se situa en l’1,79 %, per sota de la mitjana de l’RMB (2,79 %), que també registra xifres molt baixes. Sobre el nombre de pisos buits es constaten diferències molt significatives segons la font i oscil·len entre el 0,2 % a Barcelona, segons el registre de la Generalitat (0,6 % a l’RMB), i el 9,3 % segons el consum elèctric a les llars (7,8 a l’RMB). Per Riera, però, la realitat és clara: “És una llegenda urbana. A Barcelona no hi ha pisos buits o n’hi ha molt pocs”.
A un terç dels pisos de Barcelona hi viu una persona sola
Les dades posen de relleu que la tipologia de les llars també està canviant. A Barcelona els pisos són més petits i, a mesura que ens allunyem de la ciutat creixen en superfície. Així, un 32 % dels pisos de la ciutat tenen entre 46 i 60 m2. Per nacionalitats, els que viuen en pisos més petits són les persones nascudes a Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina, i els que ho fan en habitatges més grans són els originaris d’Europa, Oceania i l’Amèrica del Nord.
A tot això, tot i que el parc de l’habitatge ha crescut els últims anys per sobre de l’increment de la població, el fet és que als pisos cada cop hi viuen menys persones. En un 31 % dels pisos de Barcelona hi viu una sola persona i en un 22 % hi viuen parelles amb fills. Davant d’això, Riera creu que s’ha d’analitzar “l’ambició legítima d’emancipar-se” perquè comporta un “ús ineficient dels habitatges”, alhora que també té riscos socials. “Abans vivíem de quatre en quatre i ara de dos i mig en dos i mig, i això dispara la demanda el doble”, alerta.
