Escolta aquesta notícia

Les marques blanques d’avui dia no són el que eren abans. De fet, quan parlem d’aquests productes, molts cometem un error de llenguatge: “En principi, de marques blanques, no n’hi ha”, assegura Carles Torrecilla, professor de màrqueting d’Esade. I explica que aquest és un concepte obsolet que consistia a comprar un producte a granel, envasar-lo i posar-lo en una ampolla blanca amb el nom del que portava. Si era sabó, hi posava “sabó”.

“Es deia marca blanca perquè era el nom del producte a l’ampolla blanca, però això pràcticament no existeix“. Ara, diu, hi ha un altre tipus de marques que són “el concepte desenvolupat d’això”. I en posa quatre exemples:

Marca de distribuïdor: és el cas d’una ensenya —un distribuïdor— que posa la seva marca a un producte: “El que veus al rètol de l’establiment també és la marca del producte”.
Marques privades: són les que pertanyen al distribuïdor però no porten l’ensenya, sinó que és una altra marca que el distribuïdor ha registrat i fa que la fabriquin per a ell.
Marca pròpia: en paraules de Torrecilla, “és algú que diu: ‘Jo dissenyo un producte i el faig fabricar en una fàbrica que no és meva o el compro ja fet, el reetiqueto i el venc amb una marca meva’”.
Segones marques: és quan un fabricant té una segona marca a la qual no incorpora les últimes novetats però sí les de fa un any o dos. “Es fa a la mateixa fàbrica, no té tanta publicitat, tant embalatge ni accessoris. Es ven a un preu més baix i té la qualitat de la primera marca”.

A més, entre aquestes marques n’hi ha que van “a preu” per oferir el producte més barat possible, però també, diu, n’hi ha que volen oferir innovació i valor afegit.

El pèndol “no para mai”

En preguntar-li si és bo que creixin molt aquestes marques, Torrecilla es mostra tranquil pel que anomena llei del pèndol: “És aquest canvi constant que si una cosa creix molt és que està més a prop que mai que giri el vent i el consumidor demani una altra cosa”.

I en posa un exemple: “Quan comences a gastar massa en productes molt innovadors que no saps com funcionen… potser acabes tornant als bàsics. Però si comences a vestir-te amb roba molt bàsica, de cop, potser et ve de gust el contrari”.

“Quan treballes massa se t’activa el pèndol”

“El pèndol no para mai”, assegura, i funciona més enllà de l’economia. “Què passa quan treballes moltes hores? Que se t’activa el pèndol i necessites descansar. Però quan tornes de vacances moltes vegades tens ganes de tornar a treballar”.

En tot cas, recorda que en economia “els extrems són dolents” i que sempre és bo diversificar. Ara bé, reivindica que, per ara, “estem en una economia molt sana, en què tenim de tot i pot funcionar la llei del pèndol. I la tenim diversificada, de manera que el consumidor té capacitat de triar“.