compartir
Part del comerç tradicional està en hores baixes per la dificultat de garantir relleu generacional. No hi ha un únic motiu que ho expliqui, sinó un cúmul de factors que dificulten, ara per ara, la continuïtat de negocis locals de Barcelona. Només cal sortir al carrer i preguntar. Al Poble-sec, per exemple, hi ha tres petits negocis del carrer de l’Olivera en aquesta situació.
“És un ofici que et castiga molt”
El Manel Tort i la Maria són dos peixaters històrics d’aquest carrer que, després de més de 30 anys dedicats al mar, cada vegada veuen més a prop el moment de tancar la paradeta: “Els nostres fills han volgut estudiar i no volen saber res del que són autònoms ni botiga, perquè des de petits han vist el sacrifici que comporta. Abans hi havia recompensa, però ara ja no té recompensa. Com li explico jo als meus fills que no tindran vacances o que en tindran molt poques, com vam tenir la meva dona i jo al principi?”.
El Manel ho té clar. “Quan toqui jubilar-nos, ens jubilarem”, assegura convençut. “És un ofici que és molt dur i no podem esperar gaire anys a jubilar-nos perquè ho estem patint. És un ofici que et castiga”. I quan li preguntem pel futur de la peixateria, el Manel diu: “Preocupar-me, no em preocupa perquè els meus fills tenen feina. Si algú ve i ho vol fer, fantàstic, però si no, jo no hi puc fer res”.
“Començo a tenir certa pressa per jubilar-me”
Molt a prop i en una situació similar es troba el Sergi Planes, el propietari del mític bar Funicular. En el seu cas fa més de cinc anys que busca possibles candidats perquè continuïn amb el negoci, però reconeix que la recerca s’està convertint en una agonia: “Fa cinc anys que busco candidats i ara la cosa s’està complicant perquè ja començo a tenir certa pressa per jubilar-me“.
En el seu cas, la filla també ha trobat una vocació lluny de la restauració i assegura: “Tot i que ha vingut molta gent a preguntar-me pel local, he tingut reticències a traspassar-lo a qualsevol perquè no vull que es perdi l’essència del meu local”.
“Ell continuarà i continuarem fent pa”
A pocs metres hi ha el Forn de Pa Serra. Malgrat que el Conrad Serra és la tercera generació d’aquest negoci centenari, ell ha trobat en un dels seus treballadors de confiança el relleu que necessitava. “En aquest cas, encara que no sigui de família, ell continuarà i continuarem fent pa. De fet, és com si fos família perquè fa 20 anys que treballem plegats, però jo tinc altres inquietuds”, rebla Serra.
Aquest negoci, per tant, seguirà viu com a mínim uns anys més i en espera, això sí, que la resta trobin la manera de sobreviure.
