La llei del teletreball ha entrat en vigor aquest dimarts, 13 d’octubre, 20 dies després d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va avançar a finals de setembre que la norma suposarà “un canvi de paradigma” en les relacions laborals. El canvi normatiu arriba després que la pandèmia de coronavirus hagi obligat moltes empreses a reduir la presencialitat dels treballadors per minimitzar els contagis de covid-19.
Segons els càlculs de la Generalitat, a Catalunya hi ha 1.700.000 persones que podrien fer teletreball perquè fan tasques administratives, tècniques o d’oficina. La xifra representa un 51 % del mercat de treball català. Ho ha explicat el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, en una entrevista a RAC1. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, més d’un 72 % dels qui tenen feina van teletreballar durant el confinament, segons una enquesta de l’Oficina Municipal de Dades.
És obligatori el teletreball?
El text concreta que treballar a distància no es podrà imposar per part de l’empresa, és a dir, haurà d’haver-hi acord entre les dues parts perquè es porti a terme aquesta modalitat de treball. Per part del treballador, només es pot exigir com a dret si està regulat a través del conveni col·lectiu. Tot i això, el context actual de pandèmia pot fer variar aquestes condicions si es dicten mesures concretes o per col·lectius determinats com les persones sensibles.
Sigui com sigui, perquè un treballador pugui acollir-se al teletreball haurà de fer-ho en un mínim del 30 % de la jornada laboral durant un període de tres mesos o el percentatge equivalent a la durada del seu contracte. Per a una persona que treballi vuit hores diàries, això equival a un dia i mig setmanal, tot i que els convenis col·lectius poden fixar un llindar inferior. Si es fan menys hores de treball no presencial, es queda fora de la llei que ho regula.
Drets i deures del treballador
La persona que treballi a distància tindrà els mateixos drets que una persona que treballa des de l’oficina: retribució, estabilitat d’ocupació i també formació professional. La nova llei també marca les hores que el treballador està disponible per a l’empresa i les que, d’altra banda, puguin pactar el teletreballador i l’empresa. Cap de les normes acordades entre les dues parts no podrà ser modificada.
Com serà l’acord?
El teletreball s’ha de recollir per escrit en un acord individual entre l’empresa i l’empleat. “Cada treballador ha de tenir un document que és annex al seu contracte en què se’n fixen les condicions”, ha detallat Ginesta. Un cop la llei ha entrat en vigor, hi ha un termini de tres mesos per elaborar aquest document que, segons Ginesta, “parteix del principi de transparència en les relacions laborals”. En el cas dels convenis col·lectius, les condicions vigents actualment es mantenen durant un període màxim d’un any.
Qui en pagarà les despeses?
Segons la llei, les empreses “estaran obligades a dotar [els treballadors] de mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament del treball a distància, així com el manteniment de tot el que sigui necessari”. El mateix article recull que la negociació col·lectiva establirà quina és la compensació de les despeses que genera l’activitat laboral.
En aquest àmbit, Ginesta ha puntualitzat que l’empresa ha d’aportar “tots aquells elements que necessiti el treballador per fer la feina adequadament”, i ha remarcat especialment la paraula “adequadament”. Per exemple, “un treballador no pot estar fent teletreball de manera intensiva amb un portàtil”, ha afirmat. Pel que fa als subministraments, la llei preveu que els empleats no puguin tenir més despeses i per això Ginesta s’ha mostrat partidari que les empreses no hagin de pagar, per exemple, internet si el treballador ja en tenia.
Dret a la desconnexió digital
Per garantir que els treballadors no estan connectats virtualment amb la feina més hores de les establertes, Ginesta ha explicat que s’ha reforçat el dret a la desconnexió digital. Coincidint amb l’entrada en vigor de la llei del treball a distància, “totes les empreses que usen teletreball o treball amb noves tecnologies tenen l’obligació de tenir una política interna de desconnexió digital” i n’hauran d’estar al corrent tant els treballadors com els càrrecs directius.
Afecta tots els treballadors?
La normativa en deixa fora alguns col·lectius. És el cas dels treballadors d’administracions públiques, que tenen una regulació pròpia, i especialment de sectors com el sanitari o l’educació. També en queden exclosos els autònoms i els professionals liberals, segons ha concretat Ginesta.
Efectes negatius en alguns sectors
L’establiment del teletreball, però, també té conseqüències negatives per alguns negocis instal·lats en zones d’oficines, com bars, restaurants o alguns gimnasos. Tot i que Ginesta ha reconegut aquests perjudicis, ha fixat la mirada en l’efecte positiu, perquè ha dit que “es descentralitza l’activitat econòmica” i es fa un “reequilibri de l’economia”. A Barcelona, ja estan en alerta molts negocis del 22@. De fet, al restaurant Sopa, del Poblenou, asseguren que el perfil de clients ha canviat després del confinament i que “ara la meitat són veïns del barri que teletreballen”.
