Escolta aquesta notícia

Escoles, oficines, cinemes, botigues, fàbriques, hospitals, residències… tots els espais que tenen sistemes de climatització de més de 70 Kw estan obligats a fer revisions anuals de qualitat ambiental i de la xarxa de conductes. No és una qüestió voluntària, ho diu el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i l’única excepció en són els espais pensats per acollir només màquines, no persones. El cas, però, és que l’Associació Catalana d’Empreses Especialistes en Síndrome de l’Edifici Malalt (ACESEM) assegura que —de manera majoritària— no es fan.

Experts en edificis malalts denuncien l’incompliment de les revisions ambientals obligatòries | assetjament immobiliari, mercat immobiliari

I no es fan, diuen, perquè poca gent sap que les revisions de la qualitat de l’aire interior són obligatòries però també perquè, al seu parer, les administracions no fan prou perquè es facin. De fet, des d’ACESEM, Sergio González les acusa de fer la vista grossa fins que passa alguna cosa: “Si tu no les fas potser no et venen a dir res, però si hi ha un problema al voltant teu i venen, et demanaran tot l’històric i llavors aquí les multes ja són grans”.

Què diu la Generalitat?

El Departament d’Empresa i Treball confirma que aquestes revisions són obligatòries. Ara bé, matisen que és el titular de la instal·lació qui se n’ha d’encarregar. Les ha d’efectuar un instal·lador autoritzat i, un cop fetes, se n’han de guardar els certificats. Qui els demanarà? La mateixa norma estableix que cada 15 anys s’ha de fer una inspecció completa de la instal·lació tèrmica. I és en aquest punt quan s’han de demanar els certificats de les revisions anuals que s’ha fet. Un cop més, però, des de l’ACESEM són taxatius: “Tampoc no es demanen”.

Segons el mateix Departament d’Empresa i Treball, els organismes de control van fer l’any 2024 un total de 406 inspeccions tèrmiques completes a Catalunya. L’any 2023 van ser 470, i el 2022, 338.

Quina és la norma?

La norma que regula tot això és el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), que estableix les obligacions d’inspecció i manteniment de les instal·lacions als articles 25 i 27. Concretament, la Instrucció Tècnica IT 3 del RITE específica als punts 37 i 38 de la taula 3.3 les operacions de manteniment preventiu de les instal·lacions i la seva periodicitat:

  • 37. Revisió de la xarxa de conductes segons criteri de la norma UNE 100012: t. (una vegada per temporada/any)
  • 38. Revisió de la qualitat ambiental segons criteris de la norma UNE 171330: t. (una vegada per temporada/any)

Aquestes revisions les ha d’efectuar un instal·lador autoritzat en RITE.

Experts en edificis malalts denuncien l’incompliment de les revisions ambientals obligatòries | assetjament immobiliari, mercat immobiliari

“La immensa majoria d’instal·lacions no estan bé”

A l’hora de fer la revisió, el primer que fan les empreses acreditades és revisar les màquines de climatització, que normalment són al terrat. Miren que no hagi òxid, fongs o que els filtres estiguin bé. També revisen el conducte d’aire. I després, mesuren contaminants específics de temperatura, humitat i CO2 o compostos orgànics volàtils. Prenen mostres i les analitzen en un laboratori.

Preguntat pel resultat de les revisions, Sergio González assegura que “la immensa majoria d’instal·lacions no estan bé, és una realitat”. Expliquen que algunes se solucionen amb “petits canvis“, i en posa uns exemples: “Com a mesures correctores normalment fem ventilació. També podem canviar filtres o, si tu tens una oficina amb molta catifa, potser cal treure la catifa”. Explica que, de vegades, és tan fàcil com no pintar cada any.

Sistemes de climatització i síndrome de l’edifici malalt

Més enllà de la normativa el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya recomana fer aquesta mena de controls per evitar que l’espai en qüestió acabi perjudicant la salut dels qui s’hi estan.

La presidenta del grup de treball d’Entorn Edificat i Salut de l’entitat, Milena Ràfols, recorda que, a l’aire, hi pot haver contaminants químics (com formaldehid), biològics (com ara virus o bacteris), o fins i tot excessos de CO2. A banda també cal sumar els camps electromagnètics que afecten d’altres maneres. “Si et trobes malament a la feina i surts i et trobes bé, doncs pots fer aquest vincle però no és tan fàcil perquè no tothom sap que existeix, potser al teu company o companya no li passa”, lamenta Ràfols.

Des del Cluster de la Qualitat de l’Aire, Marc Samaranch afegeixen que la quantitat de contaminants també depèn molt del tipus d’edifici del que es tracti: “Al final depèn de l’ús que se l’hi doni. Un restaurant segurament estarà mes contaminat que unes oficines.”