L’estudi també posa xifres a les diferències entre barris i segmenta la ciutat en quatre zones. Al centre, les compres fetes per turistes representen un 61 % del total de facturació, i en un segon arc arriben al 28 %. Com més enfora, més se’n minimitza el percentatge: en una tercera franja arriba al 15 %, i a la quarta, al 3 %. En conjunt, es calcula que els més de 33 milions de turistes que passen per Barcelona anualment gasten gairebé 2.000 milions d’euros en comerços, excloent d’aquest còmput els d’alimentació.
Roger Gaspa, soci director d’RBD Consulting Group, encarregada d’elaborar l’estudi, s’ha mostrat partidari d’apostar pel turisme de compres, que ha qualificat de “turisme de més qualitat” i ha dit que és el que genera “majors beneficis per a la ciutat”. Per Gaspa, es tracta d’un tipus de visitants que “no generen tants efectes de massificació, de poder adquisitiu molt alt , o de poder adquisitiu alt, i familiar, no és un turisme de borratxera”.
Segons el mateix estudi, el turisme fa que es pugui donar feina a 26.000 persones. Si no fos pels estrangers, assegura l’informe, haurien de tancar almenys 1.200 comerços, i aproximadament el doble també en tindrien probabilitats.
A l’hora de definir línies de treball futur, s’aposta per impulsar noves àrees turisticocomercials. En concret, la part alta de la Diagonal, la Dreta de l’Eixample i l’avinguda de Gaudí, Glòries, el Gaixample i Creu Coberta – plaça d’Espanya – Paral·lel. Entre aquests, proposen crear el que anomenen “eixos de connectivitat comercial”, un a la part central de la Diagonal i un altre a la Gran Via.
