JORDI GOSALVEZ, vicepresident del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Barcelona "Hi ha comarques on la sobreedificació serà absolutament dificultosa de digerir, en canvi, a Barcelona és una altra problemàtica, abans o després tot això s'anirà digerint amb més o menys facilitat. Al centre de Barcelona actualment hi ha gent que està buscant solars per edificar, això vol dir que a Barcelona les coses van per un camí molt diferent que a altres comarques. Ara a Barcelona hi ha promotors que estan buscant solars al centre, als barris més perifèrics la problemàtica és diferent. Estructures com aquesta que tenim al darrere és molt difícil de digerir, per exemple, aquest edifici estava pensat per a oficines. Buscar algú que es faci càrrec d'aquest edifici i que el tiri endavant comportarà cert temps. A Barcelona la immensa majoria d'obres que estan aturades es podria dir que estan ben mantingudes i ben revisades periòdicament perquè les que no ho havien estat, l'Ajuntament les ha perseguit, els veïns ho han denunciat i d'una manera o una altra s'ha buscat solució. A les Trinitats, a Nou Barris, aquí mateix a Diagonal Mar trobaríem més d'una estructura com aquesta però no només són estructures en què és evident que la obra està a mig fer: hi ha moltes promocions de menys entitat que estan tancades la gent passa al davant i no sap que estan buides i aquestes són moltes. Aquests immobles de vegades tenen propietari però la casuística és amplíssima: hi ha promotors que abandonen, que desapareix la societat per col·lapse econòmic, l'administrador no vol saber-ne res i deixa que un dia o un altre, l'entitat amb què va aconseguir el finançament s'arribi a fer càrrec."
Les ferides de la crisi immobiliària a la ciutat comencen a cicatritzar, però de manera molt progressiva. Així ho confirmen el Col·legi d’Arquitectes Tècnics i també l’Ajuntament, que, tot i no oferir xifres ni percentatges, es basen en indicadors com ara el nombre de llicències d’obres majors. El consistori justifica la manca de dades argumentant que no es tracta d’una realitat difícil de comptabilitzar perquè les llicències tenen una validesa de tres anys i que el que es poden observar són tendències. Tanmateix afirmen que no existeix un cens de les obres que han estat aturades des de l’esclat de la crisi, de manera que tampoc no es pot saber amb exactitud quantes s’han reprès durant el darrer any.
Malgrat que encara queden algunes promocions immobiliàries aturades a la ciutat (esquelets com el de Pere IV amb la Diagonal o el que es troba davant del Fòrum), el consistori les considera un fet aïllat i recorda que la majoria d’obres paralitzades ho estan amb garanties. De fet, el Col·legi d’Arquitectes Tècnics considera que Barcelona és una de les ciutats que han tingut més cura que els “esquelets” d’edificis que van quedar a mig edificar complissin les condicions bàsiques de seguretat i salubritat. Però la imatge de pisos a mig fer podria tenir els dies comptats, segons el consistori, ja que ha augmentat l’activitat econòmica del mercat immobiliari i han baixat les pròrrogues, que es demanen quan cal més temps per acabar les obres o quan hi ha problemes de finançament. L’Ajuntament diu, fins i tot, que té constància que aviat es reprendran les obres de l’edifici de Pere IV.
El Col·legi d’Arquitectes Tècnics va més enllà i el vicepresident, Jordi Gosalvez, assegura que “ara a Barcelona hi ha promotors que estan buscant solars al centre” i que la ciutat podrà reabsorbir la sobreedificació que es va produir durant la bombolla immobiliària més bé del que ho faran altres municipis. Gosalvez, però, adverteix que tot i els bons indicadors, la realitat als barris perifèrics de la ciutat és ben diferent. En zones com la Trinitat, Nou Barris, Ciutat Meridiana o els límits de Sant Martí encara hi ha solars i blocs buits que encara trigaran a acollir habitants.
