Els màxims dirigents dels bancs centrals de la zona euro es troben a la ciutat en un moment clau en què el debat entre l’austeritat i el creixement centra l’atenció internacional. Què és el BCE? quina funció té? i quina importància tenen per a la nostra economia les decisions que pren?

El cop de timó donat per la cancellera Angela Merkel, que va anunciar el cap de setmana passat un pla de creixement que haurà d’estar llest per a la cimera de caps d’Estat i govern de la UE del mes de juny,  obre noves incògnites sobre les decisions, o si més no valoracions, que pugui fer el Consell de Govern del Banc Central Europeu en la cimera a Barcelona.

Què és el Banc Central Europeu?

El BCE és el banc central de la moneda única europea. Amb seu a Frankfurt, es va constituir el 1998, uns mesos abans de la posada en circulació l’euro a 11 dels països de la Unió Europea, entre els quals, Espanya.

El Consell de Govern és un dels tres òrgans de govern del BCE, juntament amb el Comitè Executiu i el Consell General. El de govern és la màxima instància decisòria. Presidit pel president del BCE, actualment Mario Draghi, l’integren sis membres del Comitè Executiu i els governadors dels 17 bancs centrals de la zona euro. Es reuneix dos cops al mes, normalment a Frankfurt, on hi ha la seu del BCE, però de tant en tant el Consell es desplaça a altres ciutats de la zona euro.

Quina funció té?

El BCE té la missió de definir la política monetària de la zona euro i principalment fixa els tipus d’interès als quals els bancs comercials poden obtenir diner del banc central. Alhora també s’encarrega de mantenir el poder adquisitiu de l’euro i afavorir l’estabilitat de preus a la zona euro. Amb l’esclat de la crisi se li ha atribuït una nova funció, “vetllar per la solvència del sistema financer del conjunt de l’eurozona”, explica el titular de la càtedra Jean Monnet d’Integració Europea de la UPF, Fernando Guirao.

La importància d’aquesta cimera radica, segons Guirao, a saber si el BCE adoptarà una política més activa, injectant liquiditat a la banca europea i continuant amb la política de compra de títols de deute per rebaixar la prima de risc a països com Espanya i Itàlia o, per contra, “decidirà adoptar una política més passiva i deixarà que la corda forci els governs a impulsar més reformes”.

La repercussió de les decisions que pugui prendre sobre la nostra economia és molt gran, perquè la política monetària del país està “completament i irreversiblement a les seves mans”, diu Guirao. De fet, quan fa uns anys “va situar el preu del diner en mínims històrics, tots ens vam endeutar a preus reduïts”, i d’aquí el boom de la construcció i l’endeutament massiu de les famílies, empreses i bancs espanyols.

El BCE és totalment independent: ni ell ni els bancs centrals nacionals de l’eurosistema ni cap membre dels seus organismes pot demanar o acceptar instruccions de cap altra instància. Tampoc no pot finançar de forma directa els països que l’integren. El que sí que pot fer és facilitar la vida als governs comprant deute o injectant liquiditat als bancs. Ara fa dos mesos que no ho fa. Guirao considera que el BCE compleix amb la missió que té i que els governs no han de mirar cap a ell per buscar finançament perquè “quan el BCE actua, els governs aprofiten per no fer els deures i els ajustos necessaris”.

Ara bé, l’expert considera que el que és millorable en el futur és que la integració monetària “vingui acompanyada d’una veritable integració econòmica que permeti al Banc Central Europeau actuar com una banc central tradicional” seguint l’exemple de la Reserva Federal dels EUA o el Banc d’Anglaterra.