FRANCESC GARSABALL, president de la Unió de Pensionistes, Jubilats i Prejubilats de la UGT Catalunya "La diferència que hi havia és que ara els Mossos d'Esquadra et saluden, i llavors et fotien un cop de porra. 'Te invito a que me acompañes al furgon'. Tu, 'no', i pam! hòstia. Però bé. Estar dintre et semblava que podies arreglar alguna cosa." És la veu d'un dels afiliats més antics de la UGT a Catalunya. De 80 anys, i sindicalista des dels 18, es va afegir a la Unió General de Treballadors el 1977 i desde llavors n'ha vist de tots colors. FRANCESC GARSABALL, president de la Unió de Pensionistes, Jubilats i Prejubilats de la UGT Catalunya "Però ara en cinc o sis anys hem perdut el que havíem fet en trenta. Ara som en un moment molt delicat." Avui s'ha retrobat amb els seus companys de batalla. Ha estat per commemorar el 125è aniversari del sindicat. Aquell 12 d'agost de 1888, quan 26 homes es van trobar al carrer de Tallers, per començar el Primer Congrés Nacional Obrer, que va donar lloc al primer sindicat de la península. La plantada d'una olivera ha servit per simbolitzar l'arrelament, el compromís i els fruits que ha donat des de llavors. JOSEP MARIA ÁLVAREZ, secretari general d'UGT a Catalunya "Fa 125 anys als obrers se'ls assassinava per organitzar sindicats. Durant la república els treballadors eren assassinats per muntar sindicats. Durant la dictadura perseguits; i avui també som perseguits. S'intenta assassinar d'una altra manera amb la difamació, amb l'insult, amb la injúria..." I ho diu sobretot en referència a les informacions que ha anat publicant el diari 'El Mundo', que assegura que la UGT d'Andalusia va utilitzar diners de subvencions per a formació per pagar pancartes i publicitat de la vaga general de 2010. Una campanya de descrèdit, diu Àlvarez, en un moment que els sindicats s'han convertit en element clau per poder combatre l'onada de retallades i recuperar drets perduts.
La UGT va nèixer a Barcelona el 12 d’agost de 1888, quan 26 obrers va sortir del parc de la Ciutadella cap al carrer dels Tallers per celebrar el Primer Congrés Nacional Obrer. Una trobada que va donar lloc al primer sindicat de la península i un dels primers també del món. 125 anys més tard el secretari general d’UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha reivindicat la feina feta pels sindicats a l’hora de conquerir drets socials i laborals. Ha recordat que aleshores no existia la sanitat i l’educació universal, i que els fills dels treballadors no tenien dret a anar a la universitat ni a accedir a certs drets que avui es consideren fonamentals.
Segons Àlvarez, però, encara queda molta feina per fer i ha recalcat que avui dia els sindicats són element clau per lluitar contra les retallades i recuperar drets perduts. De fet, ha denunciat una campanya de descrèdit intencionat contra formacions com la seva. Ha explicat que “fa 125 anys als obrers se’ls assassinava per organitzar sindicats. Durant la república els treballadors eren assassinats per muntar sindicats. Durant la dictadura perseguits; i avui també som perseguits. S’intenta assassinar d’una altra manera amb la difamació, amb l’insult, amb la injúria…”.
Tot això ho lamenten especialment els veterans d’UGT. Els més antics del sindicat. El president de la Unió de Pensionistes, Jubilats i Prejubilats de la UGT, Francesc Garsaball, recorda que la diferència amb el sindicalisme de fa dècades “és que ara els Mossos d’Esquadra et saluden, i llavors et fotien un cop de porra. ‘Te invito a que me acompañes al furgon’. Tu deies, ‘no’, i pam! hòstia. Però bé. Estar dintre et semblava que podies arreglar alguna cosa.”
Amb 80 anys, i sindicalista des dels 18, també lamenta que “ara en cinc o sis anys hem perdut el que havíem fet en trenta”. I afegeix que “ara estem en un moment molt delicat”.
