A l'atur i amb dues filles petites a càrrec la Susanna es va trobar amb una dicotomia. O pagava la hipoteca o alimentava degudament la seva família. SUSANNA ORDÓÑEZ "Vam pensar que el millor per a les nenes no era menjar sopes de sobre, sinó que necessitaven una alimentació millor que no pas això. I vam decidir deixar de pagar." El de la Susanna és un perfil, segons l'informe, comú en els casos de desnonament. Com la gran majoria dels enquestats és nascuda a Espanya, té, almenys, dos fills a càrrec, i va deixar de pagar la hipoteca quan es va quedar a l'atur. De fet, aquesta és la causa per la qual el 70% de les famílies enquestades asseguren que no poden pagar. En plena crisi econòmica es van quedar sense feina. L'Òskar n'és un altre exemple. ÒSKAR LEÓN "L'últim any de feina, anava de vegades demanant diners a la meva família, a la meva companya per poder-hi fer front. Però quan em vaig quedar a l'atur vaig dir: 'Ja no puc, fins aquí hem arribat'." L'informe també revela els bancs que han executat més processos de desnonament. Són els que han rebut més diners públics. El rànquing l'encapçala Bankia, seguit pel BBVA, Caixa Bank i el Santander. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca alerta, a més, que el drama dels desnonaments és lluny d'acabar-se. ADA COLAU, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca "No se están cambiando las leyes ni para dar respuesta a la situación de emergencia ni para evitar que todo esto vuelva a suceder. Hay que ir con cuidado porque una burbuja se podría volver a producir, porque lejos de cambiar las leyes que nos han traído a esta situación, se estan radicalizando." Per tot això, l'informe fa un seguit de recomanacions. La primera que es reconegui per llei el dret a la dació en pagament. També que s'obligui els bancs que disposen de pisos buits a destinar-los al lloguer social. Es calcula que a tot Espanya n'hi ha al voltant de 600.000.

L’informe mostra dades de la problemàtica a partir d’11.561 enquestes realitzades a persones que han contactat amb la PAH en els dos darrers anys.

Segons les xifres, que ja es van avançar al juliol, en el 70% dels casos el motiu d’impagament de la hipoteca és l’atur. El 83% de les persones enquestades afirmen que no tenen cap altre habitatge on allotjar-se en cas de desnonament i a més del 60% dels afectats encara els queda per pagar entre el 80 i el 100% de la hipoteca. Una dada que evidencia que, en cas de no aprovar-se la dació en pagament, la majoria dels enquestats es veurien abocats a mantenir un deute perpetu en cas de patir una execució hipotecària.

L’informe també es fixa en el perfil de les persones afectades. El 82% eren nascudes a l’estat espanyol i en el 59% dels casos tenien estudis secundaris o de formació professional i el 24%, estudis universitaris. Segons els autors de l’informe, aquestes dades desmenteixen l’estereotip que s’ha volgut donar que el problema dels desnonaments és “de persones immigrades i ignorants”. Pel que fa a les afectacions físiques, en el 77% dels casos els entrevistats expliquen que han patit un nivell alt d’ansietat.

Un dels capítols de l’estudi se centra en el comportament de les entitats financeres. El 15,9% de les persones afectades es concentren en el grup BBVA, el 15,2% a Bankia i el 14,2% al banc Santander. El 93,1% dels afectats per impagament que van intentar negociar amb les entitats bancàries consideren que el resultat va ser negatiu i el 92% es manifesta insatisfet amb el tracte rebut.