El conflicte jurídic que hi ha entre la Generalitat i el Govern espanyol fa que molts botiguers encara no tinguin clar si poden obrir els diumenges o no. Molts dels comerços del centre sí que obren els festius, a diferència de les botigues de zones menys cèntriques, com el Poblenou. La majoria abaixen la persiana els diumenges. TONI GARCÍA "Necesitamos un dia de descanso laboral. Lo que no puede ser son seis dias de trabajo y el séptimo también." ANA HUMANES "Yo en concreto los domingos no abro porque es mi día de descanso." MARIA GARCIA "A Anglaterra, París, Nova York s'obre molt els diumenges, jo sí que hi estic d'acord." Ara fa un any, la Generalitat va aprovar un decret per blindar les competències en aquesta matèria i evitar així haver d'aplicar la normativa espanyola. Fins i tot va portar la norma al Constitucional. El cas, però, és que el Govern espanyol va reaccionar portant el decret català també al Tribunal Constitucional. La normativa estatal, eleva de vuit a 10 els diumenges comercials i estableix les hores d'obertura a 90 hores setmanals. A més amplia el nombre de botigues que poden obrir tota la setmana, que com a màxim poden tenir 300 metres quadrats. La llei del govern català estableix, en canvi, en vuit dies els diumenges comercials i limita a 72 les hores setmanals. Només les botigues d'alimentació de com a màxim 150 metres quadrats, poden obrir tota la setmana. Una manera, per la Generalitat de protegir el model comercial català. De fet, segons l'informe que avui s'ha presentat a l'Ajuntament, la política liberalitzadora, com la que s'aplica a Madrid ha fet créixer el nombre de grans superfícies comercials.
El comerç de la ciutat aniria millor si les botigues poguessin obrir els diumenges i els festius. O no. Aquest interrogant plana fa algun temps damunt les taules dels responsables polítics i del sector comercial. L’Ajuntament ha deixat clar diverses vegades que la decisió s’ha de prendre de manera conjunta per a tots els afectats, però mentrestant, alguns botiguers apugen la persiana els diumenges i d’altres creuen que no és rendible fer-ho. Els establiments que opten per obrir són majoritàriament els del centre, amb una clientela molt definida: turistes i barcelonins que van, expressament, de compres. Són botigues de grans cadenes regentades per dependentes. Els comerços de barris menys cèntrics, on al darrere del mostrador hi ha generalment el propietari, no s’ho poden permetre. El propietari necessita un dia de descans i la despesa d’un treballador dispara el pressupost.
