Actualment és un escenari difícil de visualitzar: una Barcelona sense opcions econòmiques per degustar menjar japonès “occidentalitzat”? Doncs fa 20 anys aquest model de restaurant era inexistent. Oriol Ruiz, cuiner i empresari, estava aleshores vivint a Nova York, a l’East Village: “Un barri replet de locals amb gent jove degustant aquest concepte culinari japonès informal, de qualitat i bé de preu”. Va decidir que havia arribat el moment d’introduir aquesta fórmula a Barcelona. I així és com va néixer el Kibuka.
Aquest 2025 el Kibuka celebra molt més que la majoria d’edat. “En realitat són 21 anys però fins ara no hem pogut commemorar les dues dècades de trajectòria”, explica Oriol Ruiz. Reconeix que està atabalat amb els últims preparatius de la festa de celebració que aquest dijous, 16 de gener, han preparat a l’Antiga Fàbrica Damm: “Hem sobreviscut 20 anys sense campanyes de promoció ni gaire presència a les xarxes ni als mitjans de comunicació, però ara les coses han canviat”.
“El bocaorella sempre ens ha funcionat”
Ruiz assegura que, malgrat no estar en aquests circuits d’influenciadors pel qual ara es mouen tots els negocis de restauració que obren portes, els quatre locals de la firma “sempre estan plens”, senyal que en aquest cas el bocaorella ha estat la millor campanya de promoció per al Kibuka. El del carrer de Goya, 9 va ser el primer que van obrir Ruiz i el seu soci, Jordi Matas.
“L’objectiu era apropar la cuina japonesa al gran públic, en un moment en què encara costava obrir la porta a la cuina internacional. Però Barcelona, com a ciutat de mar, sempre ha estat via d’entrada per a les noves tendències, molt abans que Madrid”. Amb una carta a base de rolls de qualitat a bon preu, el Kibuka aviat es va fer un lloc en l’escena local. Després van venir el Kibuka de Verdi, 64 i el de Llull, 155, al Poblenou.
Un Kibuka especialitzat en ramen
En plena era covid, els dos socis van voler reorientar el local del Poblenou amb un concepte diferent: “Una taberna amb una proposta de cuina calenta de més qualitat, amb ramen, truites japoneses i robata”. L’últim projecte ha estat la taberna especialitzada en ramen que han obert al carrer de Sant Domènec, 19: “Hi servim entre 10 i 12 varietats de ramen i estem ubicats on jo havia tingut un restaurant que durant la pandèmia vaig haver de tancar, el Cafè Godot”.
Són locals on el producte s’elabora al moment i on les barres deixen entreveure com es prepara. Els clients en destaquen que és una de les millors opcions qualitat-preu. L’únic inconvenient, des de la perspectiva del comensal, és que a l’hora de sopar acostumen a estar molt plens, senyal que ho estan fent bé perquè en una escena tan canviant com la barcelonina trobar restaurants amb 20 anys de trajectòria no és gens fàcil.
