(ACN) El financer i economista Josep Vilarasau (Barcelona, 1931) ha mort als 95 anys, segons ha pogut confirmar l’ACN. L’històric banquer va ser director general i president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entre el 1976 i el 2003, i es considera l’artífex de la transformació de l’entitat en un gegant financer internacional.
Vilarasau va néixer a Barcelona el 20 de febrer del 1931. Va estudiar el batxillerat a La Salle Bonanova, on va conèixer Ricard Fornesa, qui anys després el va rellevar al capdavant de La Caixa. Era doctor enginyer industrial i llicenciat en Ciències Econòmiques i empresarials, amb estudis de postgrau a la Universitat de Manchester.
Home influent a Madrid
La primera part de la seva carrera professional va transcórrer a Madrid, on va ostentar diversos càrrecs empresarials i econòmics molt influents i va participar en les modernitzacions dels governs tecnòcrates del tardofranquisme.
L’any 1958 va ingressar en el Cos d’Enginyers Industrials del Ministeri d’Hisenda i l’any següent va ascendir a secretari general tècnic. El 1966 va fitxar per Telefónica, on va ser director general adjunt fins al 1969, quan va tornar a Hisenda per ocupar el càrrec de director general del Tresor.
L’any 1976, però, va ser clau en la seva trajectòria professional. Vilarasau va ser nomenat director general de la Caixa de Pensions de Barcelona (Caixa de Pensions), entitat que va capitanejar durant 27 anys (1976-2003), 23 com a director general i quatre com a president.
Després de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona, el novembre del 1989, Vilarasau va ser confirmat com a director general de la nova entitat i el gener del 1999, una vegada jubilat Joan Antoni Samaranch, va passar a ocupar-ne la presidència.
La gran expansió de La Caixa
Com a director general, primer de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i després de La Caixa actual, Vilarasau va liderar la gran expansió de l’entitat. A mitjans dels anys 70 La Caixa només era líder del sector a Catalunya i durant el seu mandat es va convertir en una de les més importants d’Espanya.
L’entitat va passar de 320 oficines i 3.000 empleats el 1976 a 4.000 oficines i 17.500 empleats quan va deixar el càrrec de director general. Aquells anys es van construir les emblemàtiques torres de La Caixa a l’avinguda Diagonal de Barcelona.
Una sortida forçada
El 2003 va ser un mal any per a Vilarasau. La nova llei de caixes impulsada per CiU limitava a 20 anys la permanència dels alts càrrecs al capdavant de les caixes, una llei que semblava feta a mida per fer-lo fora. Les relacions amb el govern de Jordi Pujol eren delicades i a vegades fredes, i la seva sortida va ser interpretada llavors com una revenja política.
