compartir
El Jesule Fernández és cantant i taxista. Ell puja a escenaris d’arreu de l’estat i també puja passatgers al seu taxi a Barcelona. I ho fa —totes dues coses— perquè diu que les vol fer. Assegura que no treballa al taxi mentre no es guanyi la vida amb la música, sinó que l’apassionen totes dues professions i diu que, per molts diners que guanyés, no deixaria ni l’una ni l’altra. “De vegades he dubtat si m’agradava més la música o el taxi”, reflexiona entre somriures.
Resident a Terrassa, es desplaça cada dia a Barcelona per treballar. Però no s’ho pren com una obligació perquè diu que li encanta. Recollir clients, interactuar amb ells, aprendre… Explica que, al taxi, aprèn moltes coses —fins i tot anglès— i confessa que li agrada, sobretot, que els passatgers en baixin més contents del que han pujat.
Concerts mensuals i un ritual particular
Jesule Fernández té 206.000 oients mensuals a Spotify. Ja omple sales de concerts de ciutats com Madrid, Bilbao, Mallorca o Sabadell. Fa, de fet, una o dues actuacions al mes i, abans de començar, té un ritual molt característic: “Abans de sortir, he de jugar dues o tres partides als escacs”, revela.
Explica que sempre ha anat amb la guitarra amunt i avall, però no va ser fins que va acabar la pandèmia que va decidir gravar els seus temes de manera professional. Per ara, té una trentena de cançons. Algunes són pròpies i altres són versions, però totes són d’estil techno flamenc.
El taxi: espai de cotreball
Per molt que li agradi cantar, diu que el taxi és la seva vocació de sempre: “No em costa matinar, algun cop he arribat d’un concert i m’aixeco a les tres de la matinada per fer de taxista”, explica.
“Si jo fos una persona multimilionària seguiria sent taxista perquè crec que et dona moltes oportunitats”, i afegeix que “aprens idiomes, també aprens de la gent gran, és com un coworking de la vida”. Creu, també, que sempre cal tenir els peus a terra per si mai es trunca la carrera de cantant.
Targetes amb doble cara
Per al Jesule, la música i el taxi són les dues cares de la mateixa moneda. Tant és així que acaben sent també les dues cares de la seva targeta de visita. Per una banda hi ha el contacte de “taxista” i per, l’altra, les dades de “cantant”. De fet, explica que molts cops assaja els temes al taxi i que alguna anècdota del taxi s’ha convertit en cançó.
