compartir
El fred intens dels darrers dies afecta de forma directa en les persones que no tenen un sostre i dormen al ras. A més, la xifra de persones sense llar a la ciutat ha augmentat els últims anys en paral·lel amb l’augment dels preus del lloguer. Jaime Palomera, director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), ha explicat al ‘Bon dia, Barcelona’ que el sensellarisme és “bàsicament, una conseqüència que a casa nostra no s’està facilitant l’accés a l’habitatge“.
Es tracta, segons Palomera, de persones que “abans podien accedir a un pis; al cap d’un temps, només a una habitació; després, només a un llit” i que, finalment , no s’han pogut permetre viure en una casa i s’han vist empesos al carrer.
Infrahabitatge i “barraquisme vertical”
Més enllà d’aquells que no poden accedir a un habitatge, hi ha un gruix de població cada vegada més elevat que no té la capacitat econòmica de comprar o llogar un pis. Això provoca, per exemple, que alguns acabin en assentaments, infrahabitatges o el que Palomera anomena “barraquisme vertical”. Es refereix al fet que “cada cop hi ha més persones que es veuen obligades, passada la trentena i la quarantena d’anys, a compartir habitatge en condicions cada cop més indignes, un barraquisme invisible”. Tot això són expressions, recorda el responsable d’Habitatge i Ciutat d’IDRA, que “hem permès que l’habitatge es convertís en un actiu d’inversió amb què fem molt de negoci“.
Recupera l’entrevista sencera
