Els resultats del darrer informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) conclouen que la llei que fins al març regulava els lloguers a Catalunya va ajudar a reduir els preus allà on es va aplicar. Segons l’estudi, a la capital catalana el preu de lloguer mitjà mensual va disminuir un 3 % durant l’any i mig de vigència de la norma: va passar de 962,75 euros a 913,63 euros.
L’O-HB ha analitzat l’evolució del mercat des del setembre del 2019 (un any abans de l’entrada en vigor de la llei) fins al març del 2022 (passat un any i mig). La recerca assenyala que durant el primer mes amb la normativa aprovada la davallada de preus va ser “particularment intensa”: a Barcelona van disminuir un 7,7 % i a la resta de municipis on es va aplicar, una mica menys, un 7 %.
Els efectes de la llei, però, han deixat de veure’s: al març d’aquest any el Tribunal Constitucional (TC) va tombar la part de la normativa que precisament posava límits als preus. Els magistrats van considerar que alguns articles envaïen competències de l’Estat. Des de l’Ajuntament, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ja en va criticar la decisió i el Sindicat de Llogaters i Llogateres va cridar a desobeir.
Se signen més contractes i l’oferta creix
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge també constata que, durant la vigència de la norma, el nombre de contractes d’arrendament signats no va ser menor a altres èpoques. De fet, assegura que l’activitat contractual a Barcelona va ser “molt elevada” perquè es van signar semestralment, de mitjana, 15,3 contractes per cada 1.000 habitants; és a dir, un 31,1 % més que l’any anterior.
Segons l’informe, l’entrada en vigor de la llei catalana tampoc no va suposar una reducció de la bossa d’habitatges de lloguer a la capital catalana. L’O-HB estima que al març del 2022 a Barcelona hi havia 216.459 pisos, un 6 % més que abans que s’aprovés, el 2019. Davant d’aquests resultats, Martín ha reclamat de nou que la futura llei d’habitatge estatal incorpori el topall de preus.
