Bona part de la cúpula empresarial i econòmica catalana ha assistit a la presentació de l'informe que reflecteix una de les preocupacions principals del sector, l'absentisme laboral. Tot i que Espanya ja no lidera el rànquing, continua sent un dels països on la taxa és més alta, amb una mitjana de 10,7 dies anuals sense justificar per treballador. La novetat, però és que després d'uns anys en què la taxa anava a la baixa coincidint amb els anys més durs de la crisi, ara que l'economia millora l'absentisme ha repuntat un 4%. dec JAVIER BLASCO, coordinador de l'estudi d'Adecco "En los cuatro primeros meses de 2014 hemos detectado un repunte del absentismo. La sensación es que ha habido un descenso en la crisis, del efecto miedo y ahora ha habido cambio tendencia." Davant la possibilitat que l'absentisme injustificat creixi més en els propers mesos, el món empresarial proposa adaptar els convenis col·lectius i adoptar mesures per frenar-lo. Al punt de mira també el frau en les baixes mèdiques. Aquí els autors de l'informe fan una proposta. EVA DÍEZ, coautora de l'informe "En Portugal y Francia se exige al trabajador que esté en casa unas horas determinadas para comprobar que esté enfermo realmente." L'informe també dona un toc d'alerta sobre les hores no productives del treballador. És a dir, pauses per fer cafè, per fumar o per esmorzar o ús inadequat d'Internet durant la feina. L'estudi conclou que els treballadors que se senten més segurs, perden més el temps. L'informe reflecteix l'impacte que té l'absentisme sobre l'economia espanyola. Ho xifra en uns 7.000 milions d'euros cada any.
L’informe -fet per la consultora Adecco i la col·laboració de l’escola de negocis IESE, Garrigues, Aenor, la mútua Fremap i la Universidad Carlos III de Madrid- constata que els primers indicis de recuperació econòmica han trencat la tendència decreixent de l’absentisme laboral. Els autors de l’informe relacionen l’època més dura de la crisi econòmica i el temor a perdre la feina com a una de les variables a tenir en compte.
L’estat espanyol és el segon país amb més baixes laborals dels vuit que analitza l’informe (Suïssa, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, Austràlia, Canadà, els EUA i Espanya), amb una mitjana de 10,7 dies “perduts” per treballador i any. Si s’analitza l’evolució històrica de les darreres dues dècades, l’increment de l’absentisme va lligat als anys de bonança econòmica, especialment a partir de 2000. Per contra, les baixes no justificades cauen en època de crisi, especialment en el període 1993-94 i a partir de 2009. Pel que fa a la comparativa de països, l’informe observa que l’absentisme és més alt en aquells països on la protecció social és superior.
El fenomen del presentisme
Per primera vegada l’informe analitza el presentisme, o el que és el mateix, presentar-se al lloc de treball però dedicar el temps a tasques no directament vinculades a la feina. La meitat del miler d’empreses enquestades asseguren haver detectat en els seus treballadors alguna pràctica de presentisme, tot i que constaten que la pràctica no arriba majoritàriament al 10% de la plantilla. La crisi va fer reduir el presentisme (entre 2008 i 2011) però aquest fenomen ha repuntat el 2012 i 2013. El perfil de treballador més predisposat a caure en aquestes pràctiques seria aquell que té més seguretat laboral i menys por a perdre la feina.
