Ja fa temps que les entitats denuncien el col·lapse dels allotjaments temporals d’urgència (ATU), l’alternativa habitacional que ofereix l’administració després d’un desnonament. Les crítiques principals són la falta de places —expliquen que cada vegada hi ha més demanda per la caiguda de la moratòria dels desnonaments— , la curta durada de l’estada que obliga les famílies a mudar-se constantment i el mal estat d’alguns dels equipaments.
“És totalment indigne“, explica l’Elena, del Sindicat d’Habitatge del Raval, “tota la família ha de dormir a la mateixa habitació i s’ha de compartir banys amb la resta de companys”. L’estat d’aquestes pensions, per alguns, com l’Anna Hernández, treballadora social i delegada sindicat de la CGT, es pot considerar “infrahabitatge“. Denuncia que les infraestructures no són noves i que a vegades les famílies s’han de trobar amb paneroles. Això li preocupa perquè si ja és injust que un menor pateixi un desnonament, més ho és que després hagi de conviure en aquestes condicions.
Haver de marxar de Barcelona
En el cas de la Gladys i el seu fill, el Lucas, la situació encara ha escalat més. Mare i fill van ser desnonats del carrer de la Forja, 9, a Sant Gervasi, fa dos anys, i aleshores va començar el seu periple: s’han mogut per diversos allotjaments temporals d’urgència i també han passat èpoques en pisos de companys, però finalment, i sense gaires més opcions, s’han traslladat a una pensió de Cerdanyola del Vallès.
La mare explica que, de l’espai on viuen ara no en té cap crítica, però que tenen la vida a Barcelona i els està costant la distància: “Arribem tard a l’escola, el tren ve amb retard… és estressant fer-ho cada dia”. De fet, haver de marxar de Barcelona és l’última de les conseqüències d’aquest col·lapse del que parlen les entitats: “No hi ha places ràpides“, reitera l’Anna Hernández, que a més hi suma un altre condicionant. En molts casos, els pares han de buscar una habitació perquè aquest tipus d’habitacions allotgen mare i menors.
La veu del síndic: “Per què no evitem els desnonaments?”
L’última dada oficial xifra en 3.300 les persones que viuen en allotjaments temporals d’urgència a Barcelona, un nombre que fa que aquest recurs estigui tensionat. Ara bé, a banda de revisar aquests equipaments, cal revertir la situació d’una altra manera. El síndic de greuges, David Bondia, confia que “estem tractant l’emergència” quan s’hauria d’abordar des d’una altra perspectiva: “Per què no es donen ajuts al lloguer i evitem els desnonaments?“.
“Les incidències es detecten i s’arreglen”
La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, assegura que sempre s’acompanya les famílies després d’un desnonament i que no es pot parlar d’infrahabitatge en aquests allotjaments. Les incidències en els equipaments, segons Fuertes, es detecten i s’arreglen. S’ha de tenir en compte, diu, que és una situació provisional d’urgència molt bàsica.
