L’estrena del centre comercial Maremagnum i el moll d’Espanya van ser la culminació de l’obertura al mar i la transformació del litoral barceloní, iniciada a finals dels anys 80 amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Unes noves infraestructures que consolidaven el nou espai lúdic de la Barcelona postolímpica amb 40.000 m² d’espais públics.
El 7 de maig del 1995 l’alcalde Pasqual Maragall, el ministre d’Obres Publiques Josep Borrell i el president del Port Josep Munné van fer la inauguració oficial del recinte comercial construït pels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón. Al voltant de l’espai també abraçava una de les primeres sales de cinema immersiu de l’estat, l’Imax, un espai de multicines de vuit sales, i L’Aquàrium, el més gran d’Europa que s’estrenaria quatre mesos més tard.
Com era l’Imax Port Vell?
L’Imax del Maremagnum es va convertir en una de les 10 sales més taquilleres del món si parlem del cinema de gran format, tot plegat per una tecnologia d’última generació, una pantalla de set pisos d’alçària en format 3D sobre una cúpula de 900 m². Maragall havia definit l’edifici creat per Enric Sòria i Jordi Garcés com “un dels símbols de la Barcelona del segle XXI“ vinculat al pla especial del Port Vell i el moll d’Espanya, que estableix que aquesta zona només pot acollir usos de caràcter recreatiu.
La primera projecció que s’hi va fer, que per cert era la primera experiència immersiva de molts ciutadans de Barcelona, va ser Into the Deep i Everest, documentals de mar i muntanya que duraven al voltant de mitja hora i es podien veure tant en 3D com en Omnimax. La crisi del sector va fer que també s’hi projectessin pel·lícules comercials fins que la desaparició de sales de gran format van provocar el tancament de l’Imax l’any 2014. Tot i la crisi, l’edifici va sobreviure, fins i tot quan el 27 de juny del 2023 l’empresa Obres i Servei Roig va enderrocar les multisales de cine i l’Imax va mantenir-se d’empeus per convertir-se en un centre de divulgació de la Copa Amèrica de vela.
Inauguracions electorals, una tradició dels 90?
L’allau d’inauguracions té una explicació molt característica dels 90, la proximitat de les eleccions feia que dies abans de la data electoral s’accelerés la pressa per estrenar-ho tot. Per això, el mes de maig del 1995 va ser una successió de cintes tallades abans de l’enfrontament per l’alcaldia entre Maragall i Roca el 28 de maig. Ara la normativa electoral prohibeix inaugurar res durant el període electoral que inclou 54 dies abans de les votacions.
Per això, la del Maremagnum no va ser l’única a tocar del litoral, ja que també es va inaugurar el Parc de la Barceloneta i la remodelació dels banys de Sant Sebastià, que havien estat un dels espais de mar més emblemàtics inaugurats el 1928 amb piscines, casino, restaurants i els primers banys de la ciutat on homes i dones podien banyar-se junts.
I més aigua, tot i lluny del litoral perquè l’11 d’abril del 1995 el barri de Navas va estrenar la plaça d’Islàndia amb la presència de la presidenta islandesa, Vigdís Finnbogadóttir, la primera dona al món elegida democràticament com a cap d’estat. L’espai simula un guèiser de18 metres alçària, en referència a Islàndia i la plaça la van finançar dues empreses islandeses importadores de bacallà i la línia aèria Islandair.
I a banda del Maremagnum, també podem afegir un altre centre comercial inaugurat el 18 d’abril del 1995. Es tracta del centre comercial BCN Glòries, ara Westfield Glòries, un espai que va sorprendre tothom pel seu peculiar disseny semiobert i una superfície de gairebé 30.000 m². El cert és que es va crear a l’entorn del 22@ i en el marc de la reforma urbanística de la Barcelona dels Jocs Olímpics del 1992. Així explicàvem el dia de l’estrena.
I a la llista podem afegir les portes obertes a un nou equipament cultural de pes al cor del Raval. La ciutadania va poder veure per primer cop el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) a finals d’abril. Es va fer, curiosament, set mesos abans de l’obertura oficial, i així ja lluïa el seu blanc abans de les eleccions. Les càmeres de betevé van recollir el moment d’obertura de portes per comprovar que un peluix va ser el primer que va creuar la porta del museu.
Aquí teniu la secció completa dels “30 anys”
