ANTONIO COLÁS, paradista "Jo sortia del col·legi, venia aquí amb els meus pares, féiem l'olla de tota la vida, menjàvem el ranxo i a jugar. I a la tarda a ajudar a plegar als pares. [...] I jo continuo, doncs, la tercera generació perquè ja tinc els fills que també són aquí i aniran a parar a l'altre lloc. De nostàlgia cap ni una. Nostàlgia? Gens, ni en broma. Els meus fills contentíssims perquè els he donat una carrera! Això és una carrera. És més difícil guanyar-se la vida aquí que ser enginyer. Imagina't tu." CONXITA LÓPEZ, paradista "Tots comencen: ja se'n va? I com és que se'n va? I on anirem a buscar les talles grans? I jo dic: bé, un o altre us ho vendrà! [...] Home, decisió... que anar al mercat nou ja no era una cosa per a mi. Ja era una cosa per a la gent més jove. I jo com que no tinc ningú que em segueixi, doncs aleshores vaig decidir plegar, jubilar-me. [...] Ho porto molt malament. Perquè és tota la vida aquí i és la meva vida i és la meva història. Però bé, arriba un punt que a la vida toca fer un canvi. I vaig prendre aquesta decisió: que ara tocava divertir-se, no pensar en el mercat."
L’Antonio Colàs té una parada de sabates als Encants i està molt impacient per traslladar-se al nou mercat. Ell recorda que quan era petit sortia de l’escola i anava a dinar als Encants, ajudava els pares i jugava per aquells passadissos. Ara, però, diu que no sent gens de nostàlgia perquè creu que les instal·lacions actuals estan obsoletes i es mostra il·lusionat perquè els fills li seguiran el negoci als nous Encants.
La Conxita López, en canvi, té una parada de camises però cap fill que li pugui continuar el negoci. Per això creu que ja no li toca continuar al capdavant de la parada al nou mercat. Diu que és per a joves i aprofitarà el canvi d’ubicació per jubilar-se. Per ella ha estat una decisió difícil, perquè diu que els Encants són la seva història, però conclou que arriba un moment que cal prendre decisions i que ara ja no li toca pensar en el mercat.
