Afegeix betevé com a font preferidaL’informe, elaborat per l’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample, analitza l’impacte de l’habitatge de luxe al barri entre el 2016 i el 2026. Detecta 141 finques afectades i prop de 2.400 habitatges implicats en operacions especulatives.
La proliferació de promocions d’habitatge de luxe a la Dreta de l’Eixample ha crescut de forma sostinguda en els últims deu anys i ja afecta almenys 141 finques del barri. Així ho constata un informe de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, que analitza el període 2016-2026 i alerta d’un impacte directe sobre el dret a l’habitatge i la cohesió social, amb la pèrdua d’un 30 % de l’habitatge d’ús residencial, que ha estat substituït per habitatges de luxe, pisos turístics i allotjaments temporals.
“Estem parlant de 30.000 llits perduts que abans havien tingut un ús residencial i que ja no el tenen”, explica el Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, una situació difícil de revertir. “Dependrà de qui governi” afirma Artigues, “hi ha la promesa que no es renovaran les llicències d’ús turístic però no és aquest l’únic problema. La ciutat s’està venent a tot tipus d’empreses i societats que, a més a més, són societats que tenen privilegi fiscals” denuncia.
10.000 i 20.000 euros el metre quadrat
Els habitatges de luxe a la zona poden assolir valors d’entre 10.000 i 20.000 euros el metre quadrat, molt per sobre dels preus mitjans de la ciutat. Aquesta tendència ha convertit l’Eixample en un dels principals motors de l’augment dels preus immobiliaris a Barcelona. Al darrere hi ha fons d’inversió i societats immobiliàries amb alts marges de benefici, que en alguns casos superen el 25 % anual o, fins i tot, el 32 % en el cas de les promotores.
Moltes d’aquestes operacions impliquen rehabilitacions d’edificis antics —la majoria amb més de 100 anys— o la conversió d’oficines en pisos de luxe. També és habitual la subdivisió de pisos per multiplicar-ne el valor o el canvi d’ús cap a allotjaments turístics o lloguers de temporada. De fet, el lloguer temporal ja representa fins al 70 % de l’oferta a l’Eixample, una via que permet esquivar la regulació dels preus del lloguer.
6.000 veïns afectats
Segons l’estudi, aquestes operacions han afectat prop de 2.400 habitatges, una xifra que equivaldria a uns 6.000 veïns impactats directament pels processos de gentrificació al barri. Argumenten que el mètode respon a un mateix patró: compra massiva d’edificis, rehabilitació integral o canvi d’ús i posterior comercialització a preus molt superiors als del mercat.
L’informe denuncia que aquestes dinàmiques provoquen “desnonaments invisibles” i increments del lloguer que poden arribar a duplicar-se amb la renovació de contractes. El resultat és l’expulsió de residents i la substitució per població amb més capacitat adquisitiva o vinculada al turisme. A això s’hi suma la pèrdua de comerç de proximitat i el trencament de la cohesió social, en un barri cada vegada més orientat al consum de luxe i a una població flotant.
Tot i mesures com l’obligació de reservar un 30 % de nova construcció a habitatge protegit, l’estudi assenyala que la normativa s’aplica amb dificultats i sovint s’esquiva amb estratègies com la fragmentació de llicències d’obres. Els autors conclouen que l’habitatge de luxe s’ha convertit en un “eufemisme” d’un model especulatiu que redueix l’oferta residencial i posa en risc el model urbà de Barcelona.
