Sovint quan a casa hi ha canalla sorgeix el dubte de quan hem de començar a parlar de diners amb ells. Quan poden començar a rebre paga? Quan han de saber què és un lloguer? O un salari? Els experts insisteixen en la importància de l’educació financera, però potser no queda clar quan ha de començar. En aquest article recollim les respostes que Jordi Martínez Llorente i Marta García, de l’Institut d’Estudis Financers, han donat al programa bàsics, de betevé.
Quin és el millor moment per començar a parlar de diners?
El director d’Educació Financera de l’IEF, Jordi Martínez Llorente, apunta que la primera cosa que han d’entendre els infants és d’on surten els diners. Quan són petits sovint es pensen que venen del caixer, però és molt important que comprenguin que els diners són limitats i que els adults s’esforcen a treballar per tenir-ne.
Això es pot començar a explicar a partir dels quatre o cinc anys. I més tard, quan en tenen set o vuit, se’ls pot introduir la idea que bona part d’aquests diners serveixen per pagar l’habitatge: “És important que entenguin que una part del sou es destina a pagar el lloguer i les despeses”.
Quan s’aconsella donar-los paga?
A partir dels set anys es pot introduir una setmanada perquè els infants ja són capaços de sumar i restar. Quan ja són adolescents, aquesta paga setmanal pot passar a ser mensual perquè entenguin les dificultats d’arribar a finals de mes. En aquest punt també poden aprendre a fer un pressupost personal i a crear un fons d’emergència.
Jordi Martínez Llorente reflexiona: “Quan donem una paga transferim una responsabilitat de comprar-se els cromos o llaminadures que volen. I quan són més grans les responsabilitats també van creixent”.
Se l’han de poder gastar en el que vulguin?
Un cop reben paga, l’Institut d’Estudis Financers aconsella negociar alguna cosa, és a dir, decidir que amb aquests diners hi ha coses que no es poden comprar. “Imagina que se’ls gasten en alcohol”, exclama. I també recomana pactar quins imports màxims poden pagar amb els diners que reben. I això vol dir establir, per exemple, que qualsevol cosa que costi més de 40 euros s’ha de parlar i no la poden comprar sense consultar.
És aconsellable donar pagues a canvi de fer tasques?
Marta García, mestra de primària i responsable de projectes internacionals de l’IEF, no ho recomana. Admet que hi ha famílies que ho fan d’aquesta manera, però pregunta: “Què passa si un dia no li pots donar paga perquè la situació econòmica de casa no ho permet? Ja no t’ajuda?”.
Els infants han de tenir estalvis?
Per Jordi Martínez Llorente, l’ideal és que tinguin objectius i que puguin anar estalviant per aconseguir-los. Primer, quan són més petits, en una guardiola i, després, en un compte corrent. També aconsellen començar a parlar del concepte fons d’emergència, que, si bé a les seves edats potser no els cal, sí que ajudarà a tenir-ne la consciència quan siguin més grans.
Targetes a partir dels 12 anys?
Martínez Llorente assegura que hi ha estudis que diuen que quan tu pagues amb bitllets sempre “fa més mal”. I afegeixen que, amb el mòbil, és tan ràpid que facilita que gastin més. Ell, per tant, no ho aconsella, tot i que això dependrà de cada família.
Poden aprendre finances jugant?
Sí, i, de fet, l’Institut d’Estudis Financers ha creat un joc de taula —anomenat Finnelis— que fa el recorregut per tots els dies del mes i en què els infants veuen que els diners s’acaben molt ràpid. Cobren la nòmina, paguen el lloguer i amb el que queda han de sobreviure 30 dies amb els imprevistos que puguin sortir: rentadora trencada, veterinari…
També hi ha caselles que poden triar, com ara concerts i altres modes d’oci. I no guanya qui té diners a finals de mes sinó qui hi arriba sense haver-s’ho gastat tot i havent creat records positius, és a dir, gaudint.
