Guia bàsica del testament: quant costa? Què és la legítima? Què passa si no n’hi ha?

És sabut que quan es produeix una mort i s’ha de repartir una herència tot és més senzill si hi ha testament. És un tràmit que potser fa respecte, però que facilita i agilita les coses en moments complicats. En aquest article oferim una guia amb preguntes i respostes sobre aquest document i també expliquem què passa si el difunt no l’ha deixat fet.

Com es pot fer el testament?

El testament es pot fer de diverses maneres:

• Davant de notari: el més habitual és que el testador digui la seva voluntat al notari perquè li redacti el testament, però també hi ha qui prefereix redactar-lo ell mateix i lliurar-lo en un sobre tancat.
• De forma hològrafa: en aquest cas el testador escriu a mà el testament i el pot guardar on consideri. Hi ha de constar el lloc, la data i la signatura. Un cop mort el testador, es pot presentar al notari fins a quatre anys més tard. Passat aquest temps, caduca.

A quina edat es pot fer testament?

A partir dels 14 anys ja es pot fer testament notarial. Per un testament hològraf cal ser major d’edat o menor d’edat emancipat.

Quant costa fer testament?

El preu d’un testament que redacta el notari acostuma a oscil·lar entre 60 i 70 euros. Es considera un document sense quantia. I això vol dir que costarà el mateix independentment del valor d’allò que es deixa en herència. Només si són molt llargs i complicats s’encareixen una mica, però res significatiu.

Què és la legítima?

La legítima és la part de l’herència que els fills poden reclamar i, si no hi ha fills, els pares. Cal tenir present que:

• A Catalunya és d’un 25 % de l’herència: aquest percentatge és el que s’hauria de repartir entre els qui hi tinguin dret i la reclamin. Si són dos fills, cada fill podria reclamar un 12,5 % de l’herència.
• La legítima sempre ha de ser “lliure de càrregues“: això vol dir que aquesta part de l’herència no pot anar associada a sobrecostos per a l’hereu.
• No és obligatòria: la legítima no és obligatòria, sinó que es pot reclamar durant 10 anys després de la mort del testador. Hi ha molts testaments, però, en què no es té en compte i ningú la reclama perquè la família es posa d’acord.
• Els desheretats no hi tenen dret.

Com desheretar algú?

Per desheretar algú cal una causa justificada que pot ser, entre d’altres:

• Falta de relació entre el testador i el legitimari: és la més utilitzada a Catalunya perquè no cal sentència judicial. En aquests casos s’ha de demostrar que la falta de contacte és per culpa del desheretat, que no hi volia parlar, que no li agafava el telèfon, etc.
• Atemptar contra la vida del testador: és causa per desheretar haver estat condemnat per haver intentat acabar amb la vida del testador, però també el seu cònjuge, parella estable, ascendent o descendent.
• Maltractament greu: també es pot desheretar si hi ha hagut maltractament al testador, cònjuge, parella estable, ascendent o descendent.
• Pàtria potestat: quan el testador ha perdut la pàtria potestat per causa imputable a ell (al pare o mare), no pot reclamar legítima del fill.

I si els hereus són menors?

En cas que els hereus siguin menors hi ha tres figures clau que cal conèixer:

• Tutor: en cas de mort de tots dos ascendents, seria la persona que s’encarregaria de viure amb ell, portar-lo a l’escola… Ara bé, això no es pot decidir anant només al notari i deixant la teva voluntat com a testador. En aquest cas ha de passar pel jutjat. Si bé, el jutge acostuma a temor en compte el qui els pares designen al testament.
• Administrador: és la persona de confiança designada perquè administri els béns heretats fins que el fill tingui una certa edat. Segons el Col·legi de Notaris, normalment són uns 25 anys.
• Marmessor: és la persona de confiança que designa el testador com a encarregada d’acompanyar el menor en tot el procés successori, per fer els tràmits en nom del menor.

Quins drets té la parella?

Si el cònjuge vidu o la parella estable convivent no hereta l’habitatge conjugal ni en té l’usdefruit, té dret a:

• Viure a l’habitatge durant un any després de la mort del testador. També té dret a la roba, mobiliari i estris.
• Quarta vidual: és el dret a ser alimentat a càrrec de l’esmentat patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges o la parella durant el temps de la convivència i amb la importància del patrimoni. Es pot reclamar fins a una quarta part del valor dels béns de l’herència líquida del cònjuge difunt o del convivent en una parella estable.

Què passa si no es fa testament?

Si una persona mor i no ha fet testament es procedeix a la successió intestada. A Catalunya l’ordre d’hereus és el següent:

1. Fills: els descendents són cridats com a hereus. Si els fills també han mort seran cridats els nets o besnets.
   • En aquests casos, el vidu o la parella estable convivent tindrà l’usdefruit de tota l’herència. També tindrà l’opció de commutar-ho per una quarta part de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.
2. Parella: si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o la parella estable convivent.
3. Progenitors: si no hi ha descendents ni parella, hereten els ascendents.
4. Col·laterals fins a quart grau: si tampoc hi ha ascendents, hereten els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació.
   • Si no hi ha germans ni fills de germans, l’herència passa als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral fins al quart grau.
5. La Generalitat de Catalunya: si no hi ha ningú a qui deixar l’herència, l’Administració catalana serà qui es quedarà amb l’herència.

Els béns de l’herència sense testament es poden repartir com acordin els hereus, però qualsevol d’ells pot instar-ne la partició judicial. En qualsevol cas, la successió intestada és un procediment més llarg, que requereix més documentació i testimonis.