(ACN/Redacció) Greenpeace denuncia que volar pot ser fins a 26 vegades més barat que viatjar en tren en rutes internacionals a Europa, segons un estudi que analitza 142 trajectes a 31 països. El cas més extrem detectat és el de Barcelona a Londres amb vols que poden costar només 14,99 euros, mentre que el tren per la mateixa ruta pot arribar als 389 euros. L’organització denuncia que les aerolínies de baix cost s’imposen gràcies a avantatges fiscals com l’exempció d’impostos als carburants i l’IVA. Mentrestant, el tren —molt menys contaminant— assumeix costos elevats. “Cada ruta més barata en avió que en tren és un fracàs polític”, denuncia Herwig Schuster, expert en transports de Greenpeace.
L’informe denuncia que les aerolínies de baix cost com Ryanair, Wizz Air, Vueling o easyJet dominen més de la meitat de les rutes transfrontereres amb preus “injustos” que se situen “sovint per sota de les taxes de l’aeroport i de gestió” gràcies als incentius fiscals, mentre el tren continua sent l’opció més cara.
La ruta Barcelona-Londres, la més desigual
Així, el 54 % de les 109 rutes internacionals de menys de 1.500 quilòmetres analitzades eren més assequibles de fer volant que anant amb tren. Les diferències més clares s’han trobat en la ruta Barcelona-Londres, 26 vegades més cara; en la de Londres-Bratislava, que és 23 vegades més costós i entre París i Copenhaguen (21,7 vegades). L’estudi també destaca la variació de preu entre el trajecte Barcelona-Milà, que és el desè del rànquing amb avions per menys de 20 euros i trens per sobre dels 215.
En l’extrem contrari hi ha els països bàltics —Estònia, Letònia i Lituània— en els quals el tren sempre és més barat que l’alternativa de transport aeri i també Polònia i Eslovènia amb un 89 % i un 80 % de rutes transfrontereres amb preus més competitius als trens que als avions, respectivament.
Segons Greenpeace, aquests preus “només existeixen gràcies als combustibles i als bitllets exempts d’impostos”, mentre que els trens han de pagar l’IVA, els costos energètics i les tarifes de circulació. “No hi ha un terreny de joc equitatiu”, insisteix Schuster. L’única ruta transfronterera predominantment més barata en tren que en avió és la de Lisboa-Madrid que, tot i això, requereix com a mínim dos transbords. Segons Greenpeace, “una connexió directa entre aquestes dues capitals és una de les més urgents per al sistema ferroviari europeu”.
Manca d’un sistema ferroviari integrat
Un obstacle important que assenyala Greenpeace és la manca d’un sistema ferroviari europeu realment integrat, cosa que provoca que les empreses de tren que vulguin operar rutes internacionals hagin d’afrontar procediments llargs i complexos per obtenir permisos, complir requisits legals diferents i coordinar-se amb operadors nacionals.
Schuster també posa el focus en el paper dels governs, que sovint destinen molts més recursos a carreteres i aeroports que no pas al ferrocarril. Pel que fa a l’Estat espanyol, destaca que alguns trajectes com Madrid–Barcelona o Sevilla–Barcelona ja són competitius en preu respecte a l’avió. No obstant això, les rutes internacionals continuen sent molt més cares, especialment les que passen per França.
“Viatjar en tren entre Barcelona i París és caríssim perquè només hi ha dues o tres freqüències al dia”, explica. L’activista de Greenpeace atribueix aquesta manca de competitivitat de la ruta, principalment, a les polítiques del govern francès.
A banda d’això, una altra raó per a la manca de competitivitats dels trens transfronterers que passen per l’estat és que la majoria de rutes requereixen comprar dos tiquets separats, això comporta que el total del viatge sigui més car que si fos directe. De fet, Espanya és el segon país amb pitjors resultats comparatius, amb un 92 % de rutes transfrontereres analitzades més cares en tren que en avió.
L’organització ecologista reclama mesures urgents per fer el ferrocarril assequible i prioritari. En concret, demanen una reforma profunda del sistema europeu de transports: crear un sistema fiscal just, simplificar la reserva de bitllets de tren i redirigir inversions públiques cap al ferrocarril i el transport públic.
