L’Ajuntament de Barcelona vol que el barri de la Verneda i la Pau es beneficiï dels fons europeus per a la rehabilitació d’edificis Next Generation. Els veïns de la zona de la Pau fa anys que demanen actuacions urgents als seus edificis, construïts entre els anys 62 i 66. “A correcuita, sense càmeres d’aire ni impermeabilització i en la gran majoria de casos amb ciment aluminós“, explica Francisco Liñan, president de l’AV la Pau.

Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, la idea és que la Verneda i la Pau sigui el proper barri a incloure’s dins els plans de regeneració urbana que està duent a terme l’Institut Municipal d’Urbanisme i que ja estan en marxa a barris com la Trinitat Vella, Canyelles i el Besòs i el Maresme. Ara per ara, el projecte està en fase inicial i el primer que cal fer és conèixer l’estat de les finques, segons Sanz.

“Ens van fer barraques verticals”

El president de l’AV Francisco Liñan assegura que els problemes del barri venen de la seva construcció als anys 60 i considera els edificis “barraques verticals”. En total es van construir 46 blocs de pisos, repartits en un centenar de comunitats de veïns. Un informe del 92 fet per ADIGSA ja determinava que 28 dels edificis presentaven lesions molt greus i 17 lesions greus. Segons la informació facilitada pels veïns, tres edificis van ser enderrocats i tornats a aixecar a la dècada dels 90.

Alguns edificis tenen el sostre mig desprès i les bigues a la vista

Pressupostos de més de 300.000 euros

Des de l’associació asseguren que els veïns que han pogut ja han tirat endavant algunes obres de rehabilitació. Una comunitat de veïns es va gastar 150.000 euros per millorar la façana —expliquen— i a l’associació tenen pressupostos de rehabilitació de més de 300.000 euros. Uns costos molts alts —expliquen— en un veïnat en què els indicadors de vulnerabilitat són alts.

Un procés llarg

Ara bé, les ajudes encara trigaran a arribar. La tinenta d’Urbanisme assegura que “el procés serà llarg, ja que presenta una complexitat gran”. Reconeix, però, que la reforma “clama al cel i que molts dels habitatges estan afectats en subsòl i estructura”.