treballadors Seat

(ACN) El Govern espanyol ha acordat amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, augmentar fins als 1.000 euros mensuals el salari mínim interprofessional (SMI) el 2022. L’increment, de 35 euros al mes, s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any. La patronal CEOE ha rebutjat l’augment que va proposar dilluns el Ministeri de Treball i s’ha quedat fora del pacte que s’ha tancat en una reunió aquest dimecres, tal com va passar el setembre de l’any passat, quan l’executiu espanyol i els representants dels treballadors van acordar incrementar l’SMI fins als 965 euros mensuals.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat l’acord en roda de premsa amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Tots tres han signat l’acord al Ministeri de Treball després de la reunió.

Una demanda dels sindicats majoritaris

L’increment fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues, del 3,6 % en relació amb l’SMI actual, és el que reclamaven els sindicats majoritaris. L’any passat el salari mínim no va augmentar fins al setembre i ho va fer 15 euros, un 1,6 % més que el 2020. L’increment de 35 euros que s’aplicarà enguany se situa quatre euros per sobre de l’escenari d’increment intermedi proposat per la comissió d’experts consultats pel Ministeri de Treball, que va plantejar tres escenaris d’augments anuals fins al 2023.

La proposta més baixa va ser augmentar-lo 24 euros aquest any (fins als 989 euros mensuals) i la més alta era de 40 euros (1.005 euros mensuals). L’intermedi era de 31 euros (fins als 996). El compromís del Govern espanyol és que l’SMI se situï en el 60 % del salari mitjà net d’un treballador a temps complet el 2023.

Rebuig de la patronal

La CEOE i la CEPYME ja van avançar ahir, dimarts, que rebutjaven la proposta de l’executiu espanyol perquè considera que el context econòmic és encara “d’incertesa” i que augmentar els costos laborals, especialment per a determinats sectors, és “inassumible”. Segons la patronal, la decisió respon més a “una aspiració política en el si del govern que a la lògica econòmica”.