(ACN / Redacció) El govern ha prorrogat per un any la declaració de zona de mercat residencial tensionat (ZMRT), amb un total de 302 municipis afectats, 31 localitats més. La pròrroga inclou 118 municipis de l’anterior declaració que encara compleixen les condicions de tensió d’assequibilitat del mercat de l’habitatge i suma 53 localitats noves, però n’exclou 22 que abans es trobaven a la llista i ara no tindran topall.
Més municipis però menys beneficiaris
Les 118 localitats de l’anterior declaració que continuen dins les ZMRT concentren 5.919.365 persones, mentre que els 53 nous municipis que s’hi sumen tenen una població conjunta de 255.751. Tanmateix, els 22 municipis que surten de les condicions de mercat tensionat engloben 634.171 persones.
Es tracta de ciutats com Lleida, Granollers, Tortosa, Reus o Figueres. Per això, el total de persones que viuen en les ZMRT s’ha reduït de 7 milions a 6,1 milions, perquè els municipis que han sortit concentren més població que els que han entrat.
Els municipis que han sortit de la zona de Barcelona són: Parets del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Cabrera de Mar, Granollers, Sant Climent de Llobregat, Caldes d’Estrac, Canovelles, Mollet del Vallès, Cervelló, Montmeló i El Papiol.
Quins municipis entren?
Entre els nous municipis que entren a la llista, les comarques gironines són les que incorporen més localitats, amb 16, seguida per la Catalunya Central (9), el Camp de Tarragona (7), Barcelona i el Penedès (ambdues amb 6), l’Alt Pirineu i Aran i Lleida (4 municipis cadascuna) i les Terres de l’Ebre (1).
En el cas concret de la zona de Barcelona entren les següents localitats: Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Figaró-Montmany, Vilalba Sasserra, Sant Andreu de la Barca i Martorell.
Quin és el criteri i què suposa estar a la llista?
Els municipis, per ser declarats ZMRT, han de complir algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge: que les persones o famílies dediquin més del 30 % dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics, o que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers 5 anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC.
En tots els municipis considerats mercat tensionat s’apliquen les següents mesures per a la contenció dels preus del lloguer:
- El lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte.
- A més, quan es tracti d’un gran tenidor —la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensionat—, el lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.
El març del 2027 expira el termini de tres anys de vigència de la primera declaració de mercats en tensió, determinat per la llei estatal de l’habitatge i, per prorrogar-la, cada any cal analitzar si els municipis continuen complint els criteris per estar-hi inclosos o no.
