racisme immobiliari immigrants barcelona
Foto: Lidia Rebollar

Què respon una immobiliària si el propietari d’un pis la contacta per llogar el seu habitatge i aquest demana descartar de l’oferta les “persones immigrants”? “A mi tampoc no m’interessen els immigrants! Gent estrangera, europea, sí, clar, però immigrants, no!”, contesta una empresa. “A què es refereix amb “immigrant”? No és el mateix un francès o un anglès que un marroquí“, respon una altra, mentre que una tercera diu el següent: “Em ve un immigrant d’on sigui amb una nòmina de 50.000 € i li faig l’onada“.

Aquest és un experiment que ha fet l’Ajuntament de Barcelona en el marc d’un estudi per detectar quantes empreses exerceixen discriminació racista en el lloguer de pisos. L’informe conclou que la gran majoria de respostes han evidenciat el racisme immobiliari. Aquestes tres declaracions han estat algunes de les moltes que ha rebut l’equip encarregat de l’estudi.

Prejudicis i estereotips sobre el poder adquisitiu

De les respostes donades per algunes immobiliàries se’n desprèn una distinció entre la població “immigrant”, discriminable segons aquestes empreses, i l’estranger, el perfil “desitjable”. D’acord amb l’informe, els agents immobiliaris que practiquen aquesta discriminació racista associen l’estranger a un perfil amb poder adquisitiu i proximitat cultural, i l’immigrant, a algú que “s’aprofita de la societat d’acollida”.

De fet, aquesta teoria es pot confirmar amb dues afirmacions més expressades per part de dos agents immobiliaris.

Entenc que quan diu immigrant vol dir el típic amb targeta vermella, o perquè ens entenguem, perfil d’immigrant pobre. A aquests perfils nosaltres no lloguem ”
agent immobiliari de l’estudi

En aquest sentit, els autors de l’estudi apunten que les diferències que fan les immobiliàries entre immigrants i estrangers “estan basades en prejudicis i estereotips en què la qüestió de fons destacada és la presumpció de dificultats per satisfer el pagament de lloguer“. Això, afegeix l’informe, afecta també les persones nascudes a Barcelona.

La professió de l’inquilí pot ser una “excepció”

En alguns casos, hi ha immobiliàries que aconsellen al propietari del pis les persones d’unes nacionalitats concretes. “Jo et diria sud-americans millor que magrebins o africans”, opina un agent partícip de l’estudi de l’Ajuntament. Ara bé, la professió del futur inquilí pot ser una “excepció” per trencar aquests vetos discriminatoris i concedir-li el pis.

Podem fer alguna excepció si és un metge de Veneçuela o un dentista xilè… […] Perfils macos així els acceptem si voleu. Si ens dieu ja d’entrada que no, doncs no”
agent immobiliari de l’estudi

“Li diem que ja està llogat i ja no fem visita”

Les immobiliàries que accepten aquesta discriminació racista sol·licitada per la propietat del pis són conscients que no poden fer aquest filtre als anuncis, ja que seran subjecte de sanció. Tot i això, en la pràctica exerceixen aquesta actuació. “En un anunci no es pot discriminar. Quan vinguin es descarten, però en anuncis no ho podem posar perquè et poden denunciar”, diu un agent enquestat. “No ho posem enlloc perquè fa lleig, però ho filtrem. I perquè no se senti ofès [el client], li expliquem que ja està llogat o el que sigui i ja no fem visita“, respon una altra empresa immobiliària.