El mercat de segells i monedes de la Plaça Reial podria desaparèixer la propera tardor. Un nou requeriment per renovar les llicències de les parades ha arribat als comerciants de la plaça: aquesta vegada, però se’ls demana llicències individuals, no col·lectives. El permís es basa en una nova ordenança que elabora l’Ajuntament regint-se per la Llei de Comerç de la Generalitat del 2017, que equipara la fira de col·leccionisme a la resta de mercats i fires de Catalunya. La llei catalana, a més, estipula per les llicències un termini de 15 anys a partir d’octubre del 2025.
Un canvi incoherent per als paradistes
En José María Ríos, president de l’associació de comerciants de la plaça, creu que la seva activitat no es pot equiparar a la de la resta de marxants: es tracta d’una feina d’interès cultural i patrimonial en què la finalitat principal no és la venda, sinó l’intercanvi. Una feina, que, a més, fan persones generalment grans només quatre vegades al més: “Aquí la majoria té més de 60 anys. Qui pot demanar una llicència per 15 anys? És impossible”. Per això, Ríos demana a l’Ajuntament que ho revisi, tot i que, de moment, no ha rebut cap resposta. L’Àngel Calduch, un altre dels firaires de monedes, lamenta que és un fet que només suportaran aquells firaires que tinguin una botiga física de numismàtica i, per tant, ja tinguin llicència.
Més de 100 anys d’història
La fira de numismàtica i fil·latèlia de Barcelona té més de 100 anys d’història. Tot i l’alertant pèrdua d’interès en el col·leccionisme, els comerciants reivindiquen que és una fira de gran magnitud. El mercat rep clients no només de Barcelona i voltants, sinó d’arreu del món. Perdre aquest tipus de fira, avisen, podria agreujar més la situació que viu aquesta afició.
Mercats i fires en el punt de mira
La fira de la Plaça Reial no és l’única que encara la tardor amb incertesa. La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, junt amb una setantena de productors i elaboradors, també ha denunciat en un comunicat que eliminar l’actual model és una forma de deixar morir els espais de venda directa que hi ha a la ciutat. L’entitat reclama una normativa pròpia per als seus mercats, però l’Ajuntament diu que no és decisió del consistori, que el canvi respon a les exigències de la Llei de Comerç que la Generalitat va aprovar el 2017.
