Glovo, l’empresa catalana de repartiment a domicili, deixarà d’utilitzar la figura del fals autònom per als seus repartidors, coneguts com a riders. Aquesta és una fita molt esperada pels treballadors, que van començar la lluita per regularitzar la seva situació laboral fa 10 anys. Núria Soto, portaveu de la plataforma sindical RidersXDerechos, i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, han explicat al betevé directe que, malgrat que es tracta d’una bona notícia, el futur encara és molt incert. “Estem acostumats que la línia d’actuació d’aquestes empreses sigui el frau”, ha denunciat Soto.
10 anys de lluita
L’any 2015 es va fundar l’empresa Glovo, que ja des d’un inici va optar pel model dels falsos autònoms. Després d’anys amb queixes, denúncies i investigacions per part d’Inspecció de Treball, que donen la raó als repartidors, es crea la llei rider (2021) per exigir que els treballadors passin a ser assalariats. Glovo, però, en fa cas omís i continua operant de manera habitual.
El 3 de desembre del 2024, el fundador de l’empresa, Òscar Pierre, va ser citat a declarar pel jutge en el marc d’una investigació penal, acusat d’un delicte contra els treballadors, pel qual se li pot arribar a demanar sis anys de presó. En concret, per obligar els repartidors a fer-se autònoms per treballar a la plataforma. Només un dia abans de la visita als jutjats, Glovo anunciava que contractarà els seus repartidors a l’estat espanyol.
Els problemes de la subcontractació
Núria Soto ha apuntat que el més probable és que Glovo opti per subcontractar riders a través d’una altra empresa. Això, superficialment no és un problema, però sovint la subcontractació es fa malament. Natxo Parra ha afirmat que aquesta decisió obriria diferents fronts d’alerta. L’advocat ha detallat que, mentre Glovo se centra a desenvolupar la seva aplicació, l’empresa subcontractada no hi podrà tenir accés. Per tant, hi haurà una gran manca de transparència pel que fa a, per exemple, la cessió il·legal de treballadors. En aquest sentit, Soto ha confessat que ja s’han trobat amb aquesta situació amb els repartidors de la plataforma Uber.
Per Parra és important remarcar que la subcontractació va lligada a una pèrdua de drets pels treballadors que, a més, no es poden negociar. “Si Glovo externalitza la contractació no haurà de confrontar-se amb els riders per pactar condicions, només haurà de parlar amb una altra empresa, que sol ser més fàcil”, ha dit.
Desenvolupament de l’aplicació
A més, que només Glovo tingui accés a l’aplicació i, per tant, al seu algoritme i sistemes d’IA, pot fomentar la discriminació. Parra ha alertat que els representants sindicals podrien veure’s penalitzats a l’hora de ser escollits per una comanda per, per exemple, haver participat en una vaga. Soto ha afegit també que la discriminació podria donar-se també per motius de sexe o ètnia i ha remarcat la importància de tenir accés a aquests paràmetres de puntuació per poder aplicar el dret laboral. “S’obre un escenari on poden ocórrer moltes il·legalitats”, ha destacat Parra.
Una victòria per l’estat
Un fals autònom s’ha de proveir de la seva pròpia butxaca de tot el material necessari (vehicle, telèfon mòbil i cotitzacions d’autònom). Fins i tot la motxilla corporativa es pot comprar per 25 euros al web de l’empresa. Tenint en compte que un rider guanya entre 3 i 5 euros per entrega, han de treballar més de 50 hores setmanals per arribar al salari mínim. Si l’empresa els convertís en assalariats, guanyarien dret a atur, a baixa, a indemnització i a afiliació sindical. També tindrien les cotitzacions pagades i arribarien al salari mínim fent 40 hores setmanals.
Per Parra, la noticia de les contractacions és una victòria de l’estat per sobre de les empreses i celebra el poder de la lluita sindical que va impulsar els canvis. En qualsevol cas, els dos convidats són conscients de la manca de respostes actuals. “Haurem de veure si s’han de començar nous processos judicials eterns”, ha dit Soto.
