habitatge protegit
Escolta aquesta notícia

Foment del Treball i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) demanen a les formacions polítiques que no tanquin la porta a continuar parlant sobre la mesura que, al seu parer, més ajudaria a pal·liar la crisi de l’habitatge a Barcelona. Es refereixen a la modificació de la normativa que obliga a reservar el 30 % de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge protegit. Una norma que, diuen, ha portat a la “paralització quasi total de la producció del parc d’habitatge a Barcelona” i que hi havia perspectives de canviar gràcies a les negociacions de PSC i Junts, fins que van partir peres abans de l’estiu.

Lamenten que no hi hagi possibilitat d’entesa i per això fan aquesta petició: “Instem els grups municipals a consensuar polítiques d’habitatge que siguin realment efectives, i per això creiem que la modificació de la norma del 30 % és imprescindible perquè es pugui construir un parc d’habitatge suficient, que s’adapti a les necessitats de tots els barcelonins i barcelonines”, diu el president d’APCE Catalunya, Xavier Vilajoana.

Acusen Collboni de ser “ostatge del colauisme”

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, és encara més dur amb el govern municipal del PSC. Acusa l’alcalde, Jaume Collboni, de ser “ostatge del colauisme i del tripartit del decreixement”. Recorda que el principal problema de l’habitatge rau en la manca d’oferta i lamenta que en els darrers mesos els grups municipals no hagin assolit un acord en una “matèria de ciutat” com aquesta en un moment en què “s’està expulsant part de la ciutadania de Barcelona, com per exemple la gent jove”.

Junts veu interès electoral en Collboni

Per al·lusions, el president del Grup Municipal de Junts, Jordi Martí Galbis, assenyala Collboni com a únic responsable de que la modificació de la norma continuï en un calaix i acusa l’alcalde d’haver dilatat tant com ha pogut la negociació per “pur interès electoral“. El PSC en el seu moment va dir que havia estat Junts qui va trencar les negociacions després de dos anys parlant-ne i es van mostrar sorpresos.