La taxa d’atur femení a Barcelona se situa en el 5,6 % i registra la xifra més baixa de la història. És la dada més positiva d’un estudi que han publicat aquest dijous l’Ajuntament i Barcelona Activa, dos dies abans de la celebració del 8-M, el Dia Internacional de les Dones. De fet, la marca és inferior a la mitjana catalana, situada en el 9 %; a l’espanyola, 11, 9 %; i, fins i tot, també és més baixa que la taxa de la Unió Europea, que es queda en el 6 %.
Tot i aquestes dades positives, l’atur femení segueix superant el masculí. Més de la meitat de les persones aturades a la ciutat, un 55 %, són dones. Les dades empitjoren si ens fixen en l’atur de llarga durada, de més de 12 mesos, en què les dones representen el 59,7 % de les persones afectades. Des de l’Ajuntament, la regidora Raquel Gil, assenyala: “Les dades demostren que les polítiques en aquest àmbit estan començant a donar resultats. No tan ràpid com voldríem, però bons resultats“.
Assignatures i reptes pendents
L’informe també es fixa en els llocs de responsabilitat, on encara s’és lluny de la paritat, segons Gil. Les dones només ocupen un de cada quatre càrrecs de responsabilitat tot i que el volum de dones que treballen, normalment, a les empreses és més del 40 %. El mateix percentatge de dones que estarien en risc de pobresa si només depenguessin dels seus ingressos, un 40, 5 %. En el cas dels homes la xifra no arriba al 30 %.
L’equiparació, entre homes i dones, del salari mitjà anual és una altra assignatura pendent. L’any 2023 les dones assalariades residents a Barcelona van percebre un salari mitjà de 32.377 euros/any, un 15,7 % inferior al salari mitjà dels homes, 38.407 euros/any. Malgrat aquests resultats, la bretxa salarial s’ha reduït gairebé 10 punts en els últims 10 anys i, en comparació amb l’any anterior, ha baixat del 17, 1 % al 15,7 %.
El terra enganxós, els sectors feminitzats i les pensions
Segons l’estudi, els llocs de treball amb més presència de dones es troben en sectors amb més risc de precarietat laboral, com són les activitats a les llars (83,3 %), i activitats sanitàries i de serveis socials (74,5 %). Són feines que es caracteritzen per un ús intensiu de la mà d’obra, menys valorades socialment i amb els salaris més baixos. Formen part del fenomen que es coneix com a terra enganxós.
Les desigualtats i discriminacions de gènere que es manifesten al llarg de la vida laboral repercuteixen en les pensions i en l’etapa de jubilació. S’hi afegeix un nou impacte de gènere, tant pel que fa al tipus de pensió que es rep com a les quanties mitjanes que es perceben. En aquest sentit, la bretxa de gènere de les pensions (32,7 %) duplica la bretxa salarial de gènere de la població resident (15,7 %), i la pensió de jubilació mitjana dels homes gairebé duplica la de viduïtat de les dones.
