Des que l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la intenció d’eliminar els habitatges d’ús turístic de la ciutat, els contraris a la mesura han anat reiterant els motius pels quals rebutgen l’extinció d’aquestes 10.000 llicències el novembre del 2028. Entre els arguments que posen sobre la taula, hi ha el de la pèrdua de llocs de treball en sectors com ara els de la neteja i la bugaderia, una afectació que el consistori no defuig i per a la qual ja està preparant respostes.
Quants treballadors poden perdre la feina per l’extinció dels HUT?
La plataforma Treballadors pel Lloguer Turístic estima que la mesura posa en risc 40.000 llocs de feina entre directes i indirectes: “A l’associació tenim molts treballadors i empreses de bugaderia. Un 70, 80, 90 % de la seva facturació és netejar, per exemple, llençols de pisos turístics”, afirma el president de l’entitat, Guillem Laporta. I per això acusa l’Ajuntament de voler fer “l’ERO més gran de la història de Barcelona”.
Ara bé, les dades de l’Ajuntament són unes altres. Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona admet que la decisió podria reduir les afiliacions a la Seguretat Social en una forquilla, diuen, d’entre el 0,35 i l’1,35 %. I això, a la ciutat són a grans trets entre 4.200 i 16.200 llocs de feina. Per acompanyar els afectats, Barcelona Activa ja treballa en un dispositiu per ajudar-los a trobar una alternativa laboral. “El que no farem és prendre una decisió i deixar a l’estacada la gent que treballa en aquest sector”, afirma el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, tot i que insisteix que la prioritat és que en aquests habitatges “hi visqui gent”.
Dispositiu d’acompanyament de Barcelona Activa
El dispositiu especial per acompanyar les persones que puguin perdre la feina per l’extinció dels HUT s’activarà el darrer trimestre del 2027 —un any abans de l’eliminació de les llicències— i s’allargarà com a mínim fins que acabi el 2029 —més d’un any després de la supressió. El programa oferirà accions formatives i altres serveis d’informació, orientació, derivacions a formacions tecnicoprofessionals i acompanyament a la inserció laboral o a la creació d’empreses.
Tot plegat està encara en fase d’elaboració i, per poder afinar en les accions, es farà un estudi previ i complementari per conèixer millor els perfils de les persones a acompanyar.
Efectes sobre la riquesa de la ciutat
El mateix estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona estima un impacte sobre el PIB de 36 milions d’euros anuals —un 0,04 % del total—, una dada que el govern municipal considera “pràcticament imperceptible”.
Sectors com el de la restauració, però, es mostren preocupats: “És obvi que tota aquella gent que ve i pernocta a Barcelona són usuaris dels bars i restaurants”, diu el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. I afegeix: “També és obvi que el volum d’empreses de restauració seria molt inferior i, per tant, també els llocs de treball i el PIB, si el nombre de visitants disminueix”. Per això demana obrir un “període de reflexió” sobre si “de debò Barcelona pot prescindir del volum de visitants que té”.
“L’estratègia econòmica és créixer en altres sectors”
El sector turístic suposa un 12,8 % del PIB i genera 165.000 llocs de feina a Barcelona, una rellevància que Valls admet, malgrat que defensa la necessitat de diversificar l’economia: “L’estratègia econòmica d’aquesta ciutat és créixer amb altres sectors que aporten més valor afegit i oportunitats”. I sobre això, afegeix: “Parlem d’incentivar l’activitat vinculada al món del coneixement, de les tecnològiques i el món de la innovació, perquè porta més salaris, més oportunitat a la gent que viu i treballa a Barcelona”.
El tinent d’alcaldia d’Economia en posa d’exemples l’aterratge d’AstraZeneca a l’edifici Estel i l’impuls del Consorci de la Zona Franca amb l’ampliació del DFactory: “Ja s’està anant cap aquí”, celebra, “i ens interessa més accelerar-ho i potenciar-ho”. Aquesta estratègia també s’emmarca en el camí cap a la sobirania tecnològica i industrial.
L'extinció de les gairebé 10.000 llicències de pisos turístics és un acte de legítima defensa. Durant anys, la patronal de l'apartament turístic i els rendistes han actuat com un càncer insolidari, lucrant-se salvatgement a costa d'expulsar els veïns, rebentar els preus del lloguer i carregar els barris de guris, soroll, incivisme i deixalles. La vivenda és un dret i una necessitat social, no el tauler de joc d'uns especuladors que viuen de generar precariedad i fractura. El turisme ha de canalitzar-se exclusivament a través de la indústria hotelera, un sector regulat i amb drets laborals, i no mitjançant el descontrol i la barra lliure d'Apartur i la resta de fauna, que són el mateix. No em fan cap mena de pena aquests paràsits. L'extinció de les gairebé 10.000 llicències de pisos turístics és un acte de legítima defensa. Durant anys, la patronal de l'apartament turístic i els rendistes han actuat com un càncer insolidari, lucrant-se salvatgement a costa d'expulsar els veïns, rebentar els preus del lloguer i carregar els barris de guris, soroll, incivisme i deixalles. La vivenda és un dret i una necessitat social, no el tauler de joc d'uns especuladors que viuen de generar precariedad i fractura. El turisme ha de canalitzar-se exclusivament a través de la indústria hotelera, un sector regulat i amb drets laborals, i no mitjançant el descontrol i la barra lliure d'Apartur i la resta de fauna, que són el mateix. No em fan cap mena de pena aquests paràsits.