L’ofici de vitraller, és a dir, la persona que fa vitralls, és gairebé residual. A Barcelona en queden pocs en actiu i un d’ells és el Jorge Aragone. Natural de Rosario, Argentina, es va mudar definitivament a Barcelona el 1992. Assegura que l’ofici pràcticament no ha canviat en segles: “Treballem a l’estil medieval”. El vidre és la matèria primera que en la peça es va combinant amb diferents formes i colors. Una vegada acabada la peça, els vidres s’il·luminen, ja sigui per llum natural o artificial, el que fa “que la mateixa peça vagi variant”. Explica que tot i que en arribar a la ciutat va aprendre en els tallers de vitrallers que hi havia “la meva millor universitat ha estat restaurar vitralls a Barcelona“.
Pervivència dels vitralls
Quan se li ha preguntat si avui dia, amb els canvis d’hàbits i consums, els vitralls tenen cabuda, Aragone és contundent. “Els vitralls tenen el mateix futur que pot tenir una escultura o una pintura“. El complicat, però, afegeix que és trobar l’equilibri entre el vitrall i l’entorn.
Ha de semblar que sempre ha estat a on s’ubica, és a dir, que no molesti a la persona que haurà de conviure amb aquesta peça”. La força del vitrall “es menja catifes, quadres i altres elements decoratius” explica, per la qual cosa s’ha de trobar un bon emplaçament. “T’has de pensar molt bé on el posaràs, una decisió similar a quan et vas a casar“.
Taller, en ple cor del Raval
El taller d’Aragone es troba en ple cor del Raval, al carrer de Peu de la Creu. Explica que no va començar a treballar en aquest emplaçament però que el taller, totes les eines i mobiliari “eren d’un altre vitraller que va plegar i jo m’ho vaig quedar”. Fent repàs de les cinc dècades que fa que s’hi dedica a crear obres en vidre reconeix que “Barcelona ha estat la millor escola, pel que fa a restauracions, ha estat un camí d’aprenentatge molt important […] Em sento especialment orgullós de la que vaig fer al fris principal de la Casa Batlló i també de la cúpula de l’hospital de Sant Pau“.
Línia mare, el modernisme
El seu aprenentatge i, posteriorment, el seu treball estan influenciats pel modernisme. “Barcelona és molt potent en vitralls modernistes i hi ha hagut tallers magnífics així com artistes molt reconeguts, com Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Jujol, entre d’altres”, recorda Aragone. Tot i aquesta influència, assegura que “intento sortir una mica del vitrall floral, que és com la identitat del modernisme, com la línia mare a Barcelona, però crec que es poden fer treballs més airejats, amb grans pantalles“. A curt termini no pensa en la jubilació, fins i tot afirma que no podria viure sense venir al taller cada dia, un espai on ha creat vitralls tant per a cases senyorials, nacionals o internacionals, com per a establiments de renom o bars i restaurants de la ciutat.
