Escolta aquesta notícia

A Barcelona hi ha uns 8.000 habitatges amb defectes estructurals greus als barris del Besòs, la Trinitat Vella, la Pau, el Poblenou i el Carmel, i que fa anys que esperen solucions. És el recompte que ha fet la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i que denuncia les conseqüències que té per als seus habitants.

Fan una “crida desesperada” a les administracions per recordar que el juny del 2026 les obres lligades amb ajudes dels fons europeus Next Generation han d’estar acabades i, encara no s’han fet els projectes de rehabilitació dels habitatges. Tot i que, els veïns asseguren que les administracions estan al cas dels terminis i denuncien “la deixadesa institucional, els veïns ens perdem en el laberint burocràtic que hem de fer per tirar endavant les ajudes”.

El Besòs, el barri més afectat

El Besòs és el barri amb més afectació. Hi ha 5.000 habitatges amb problemes estructurals i, d’aquests, 2.800 estan en risc greu. A la Pau n’hi ha 2.500 i a la Trinitat Vella 432. La llista segueix al Poblenou, amb 314 i, finalment, el Carmel amb cinc habitatges en risc greu. Adverteixen que el problema pot ser molt més extens.

La FAVB alerta que Barcelona té 8.000 pisos en perill estructural concentrats a cinc barris | Barris, habitatge públic, Llei de barris, rehabilitació

Es tracta d’habitatges construïts als anys 50, 60 i 70 del segle passat, en barris de protecció oficial, la majoria, però també de construïts per privats però amb materials deficients, com és el cas de l’aluminosi. Molts dels pisos públics es van vendre als anys 80 i els nous propietaris van heretar els problemes de construcció. Es tracta sobretot de barris amb rendes baixes i molt baixes.

Crida per no perdre els Next Generation

A la FAVB tenen un horitzó clar al calendari: el juny del 2026 és la data en què han d’estar ja executades les rehabilitacions per poder rebre els fons europeus Next Generation. El president de la FAVB, Miquel Borràs, reclama a les administracions que entomin el problema de manera urgent. “No estan acompanyant les comunitats de veïns perquè puguin accedir a les ajudes i tot va amb massa endarreriment, perdrem tot el finançament que teníem disponible”, lamenta Borràs.

Per això, els veïns volen que es faci una anàlisi dels edificis, els projectes de rehabilitació i dotar-ho de finançament assequible per al veïnat. Finalment, demanen habitatge provisional metre sigui necessari. El toc d’alerta veïnal l’han fet el president de la FAVB, Miquel Borràs, acompanyat de veïns dels barris afectats, com la Tareixa Pardo, de SOS Besòs; la Custodia Moreno, del Carmel; de l’Associació de Veïns de la Verneda i la Pau en Miguel Romera i, també, en Roberto Rodríguez, president de l’Associació de Veïns de la Taula de la Trinitat Vella.

Una política d’envergadura urgent

El màxim representant de la FAVB ha insistit que cal una actuació política d’envergadura semblant al Pla de barris del 2004 de la Generalitat que tingui en compte a realitat social de tots els barris, i reclama que l’Ajuntament assumeixi de manera urgent la gestió pública de les intervencions quan els residents no siguin capaços de fer-ho.

Un programa de rehabilitació més enllà dels fons europeus

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona afirma que està preparant un programa de regeneració urbana per donar continuïtat a la rehabilitació de finques més enllà del finançament dels fons Next Generation. Actualment, encara no té terminis, però s’està treballant amb el ministeri i la Generalitat perquè es puguin acollir als fons les obres iniciades abans del 30 de juny de 2026, data que actualment es marca com a finalització.

Segons fonts municipals, Barcelona al final del mandat, el 2027, haurà destinat prop de 170 M€ per a la rehabilitació i regeneració urbana, dels quals 111,5 milions d’euros provenen del fons Next Generation.

15 finques pendents a Canyelles

A Canyelles el 75 % dels blocs d’habitatges del barri tenien l’afectació anomenada carbonatació. Eren un total de 65 blocs. Se n’ha rehabilitat el gran gruix, i ara ha començat una altra fase. Queden pendents una quinzena d’edificis que no sembla que puguin estar enllestits abans del juny, data límit per accedir a aquests fons europeus.