El turisme serà sens dubte un dels sectors econòmics més afectats per la crisi del coronavirus. Però no en serà l’únic. Els experts alerten que l’aturada d’activitats que s’està aplicant per intentar frenar la malaltia pot comportar una falta de liquiditat a les empreses ja que moltes no tenen ingressos o els han reduït però, en canvi, han de seguir pagant els treballadors, pagar impostos, etc. “El primer que s’ha d’evitar és que hi hagi empreses que desapareguin mentre no s’acabin els problemes”, alerta el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalbo. Per això, seran clau els ajuts econòmics que hi aportin els governs. De fet, la Generalitat ja ha anunciat avui que prepara un paquet de 1.000 milions d’euros per a pimes per fer front a aquesta crisi.

Els mercats financers també han rebut davallades fortes ja que els grans inversors temien perdre tot el que havien guanyat fins ara. Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, explica que les borses venien d’un gran creixement i davant del risc d’encarar una etapa de risc, molts inversors han optat per vendre i recuperar els guanys. “Volen recollir els beneficis per després, més endavant, comprar a baix preu”, diu.

Montalbo i Gasol coincideixen a diagnosticar que la crisi econòmica que es pot viure no és comparable amb la del 2007 i que l’impacte econòmic que tindrà dependrà del temps que faci falta per controlar la pandèmia. Tots dos, a més, consideren que d’aquesta crisi en sortiran aprenentatges.

Accelerar la transformació digital

Per Montalbo, canvis com el teletreball, la utilització d’eines d’educació en línia o fins i tot fer reunions per videoconferència en lloc de viatjar podrien arribar a instaurar-se de manera permanent. “Això que és un impacte temporal podria tenir més impacte a llarg termini perquè, com que estem forçats a utilitzar-ho, hi veiem els avantatges”, comenta.

Repensar les relacions econòmiques

Anton Gasol creu que aquesta crisi “ens farà reflexionar que entre totes les bondats de la globalització també hi ha coses perverses“. Assegura que la crisi posa en evidència la dependència econòmica que tenim d’altres zones del món i augura que, de la mateixa manera que en l’alimentació ja està tenint èxit el model de l’agricultura de proximitat, en altres àmbits també “caldrà fer una reflexió, amb calma i amb prudència, que podria canviar les relacions econòmiques al món”.