El mes de març, una cinquantena d’organitzacions ecologistes catalanes es van unir en una plataforma per manifestar el rebuig a la instal·lació del macrocomplex d’oci Eurovegas. Asseguren que el projecte perpetua el model de creixement basat en l’especulació urbanística i financera. La federació socialista de Barcelona i el Grup Municipal d’ICV-EUiA també s’han oposat a la construcció del complex per considerar que el projecte no s’ajusta al model econòmic que necessita Catalunya, asseguren.

Un mes més tard, però, respresentants de les dues comunitats candidates, Catalunya i Madrid, es van reunir amb Adelson. Tot i que semblava que la balança es podria decantar cap a Madrid perquè l’opció catalana té esculls -com la construcció d’uns gratacels indispensables, segons Adelson, per acollir les 36.000 habitacions d’hotel que preveu el projecte i que la normativa no permet-, ara tot apunta que cap de les dues podria estar entre les prioritats del magnat.

L’alcalde, Xavier Trias, en tot moment ha considerat que Barcelona ha d’apostar pel coneixement, tecnologia, cultura i innovació, més que per un macrocasino per sortir de la crisi.

L’impacte de l’Eurovegas

Adelson vol construir una versió europea de Las Vegas a Catalunya o Madrid. Una de les possibles ubicacions que va oferir la Generalitat són uns terrenys al Prat de Llobregat. El magnat va entregar al  govern central el projecte empresarial i també les condicions que exigeixen per posar-lo en marxa. Algunes de les exigències del multimilionari són més permissivitat en la regulació per fumar en espais públics, més flexibilitat laboral i tracte diferenciat per als expatriats, així com facilitats per utilitzar terrenys a baix preu.

El macrocomplex rebrà inversions superiors als 16.000 milions d’euros i pot crear 200.000 llocs de treball en els propers 15 anys. Però es calcula que un 30% dels ingressos d’aquests complexos provenen de persones que tenen addiccions, tant al joc com a les drogues i l’alcohol.