L’euro digital: què és, quan podria arribar i com ens afectarà?

En un moment en què l’efectiu escasseja a les butxaques, quan ja gairebé tothom paga amb targeta o Bizum, fins al punt que el Banc Central Europeu ha recomanat tenir entre 70 i 100 euros en metàl·lic… Ara s’albira l’aparició d’un nou mètode de pagament: l’euro digital, que agafa embranzida i podria ser una realitat a pocs anys vista.

Es tracta d’un projecte proposat pel mateix Banc Central Europeu (BCE) que consistiria a digitalitzar l’euro amb l’objectiu de permetre el pagament en línia a qualsevol establiment de la Unió Europea. Els seus creadors treballen per una hipotètica implementació de cara al 2029. A continuació, expliquem com va néixer la idea, com funcionaria i quins avantatges i inconvenients planteja als consumidors.

Un projecte inspirat en el bitcoin

Emili Vizuete, expert en finances internacionals de la Universitat de Barcelona, explica a betevé que “l’euro digital neix del caliu que va generar en el seu moment el creixement del bitcoin“, una moneda fora del sistema i amb un caràcter especulatiu que està referenciada en una base de dades compartida i distribuïda, el blockchain. Aquesta criptomoneda, el valor de la qual depèn de la confiança de la gent que hi inverteix, va animar el BCE i la Reserva Federal a explorar si podien treure i controlar la seva pròpia moneda digital. Això, afegeix Vizuete, tenint en compte que, per ara, el BCE no en treu cap profit de les transaccions electròniques que es fan mitjançant Bizum, Mastercard o Visa —que ja suposen un 70 % de les que es fan.

Una moneda estable i sense fluctuacions

Ara bé, segons l’expert, l’euro digital no tindria connotacions especulatives. “Es tractaria d’una moneda digital estable i sense grans fluctuacions amb la particularitat que estaria en comptes bancaris digitals”, afegeix Vizuete. A diferència del bitcoin, l’euro digital tindria un únic autor i creador del codi font, de manera que, tal com alerta el professor, “podrien fer el que volguessin amb els nostres diners”.

Segons l’expert financer, el problema principal rau en entendre que les criptomonedes neixen com un actiu fora del sistema, mentre que “el propi sistema ho veu com una oportunitat per augmentar-ne el control i posar fi al narcotràfic i el blanqueig de capitals“, entre altres mètodes de corrupció.

Com funcionaria?

Vizuete assegura que el seu funcionament seria simple: amb un dispositiu electrònic, cada persona tindria associat un wallet o cartera digital amb els seus diners en servidors del Banc Central Europeu. A partir d’aquí, tota transacció econòmica —per petita que sigui— es faria en línia, ja fos des d’un aplicació oficial del BCE o bé a través d’una targeta precarregada i pensada perquè puguin fer pagaments aquells qui no tinguin telèfons intel·ligents.

Segons Vizuete, l’euro digital no significa la fi de l’efectiu, sinó que la idea seria que coexistissin tots dos models. De fet, la llei espanyola de consumidors estableix que tots els comerços estan obligats a acceptar els pagaments en metàl·lic.

Inconvenients i avantatges

Vizuete alerta que si tota transacció es fa en aquest entorn digital, el BCE en seria l’únic autor, regulador i jutge. A banda, alerta que podria crear una bretxa amb la població menys digitalitzada o vulnerable a l’ecosistema tecnològic.

Entre els avantatges, en canvi, hi situen la comoditat i immediatesa de les transaccions i, també, que la UE tindria més paper en la gestió d’uns mitjans de pagament que ara monopolitzen empreses privades americanes, sobretot, a través de Visa i Mastercard.

Què diuen els consumidors?

Enrique García, el portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris, recorda que “de moment l’euro digital és un projecte. No hi ha res encara decidit”. I també insisteix que no suposaria la fi de l’efectiu —que segons una enquesta de la mateixa entitat és una de les principals preocupacions sobre aquest tema.

“Sí o sí, l’euro digital ha de conviure amb la moneda en efectiu i els sistemes de pagament que ja tenim”, assegura. Ara bé, alerta que “avui dia hi ha un elevadíssim percentatge de consumidors que no tenen la capacitats digitals suficients per utilitzar l’euro digital”. I no es refereix només a les persones de més edat.