
L’Organització de Consumidor i Usuaris elabora cada any un estudi de supermercats que permet analitzar el cost del cistell de consum a tot l’estat espanyol. Aquest 2025 han recollit 106.320 preus de 718 establiments, en 183 ciutats, i la conclusió és que els preus han tornat a apujar però, segons l’OCU, en algunes cadenes més que en d’altres. A Barcelona ciutat, la diferència pot suposar un estalvi anual de 1.804 euros.
En quines cadenes s’han apujat més els preus?
L’OCU ha elaborat un cistell de consum amb 241 productes —tant de marques líders com blanques— amb aliments frescos, alimentació envasada, begudes, productes de neteja, drogueria i higiene. I, segons detalla l’estudi, les cadenes d’àmbit estatal on més han apujat els preus són:
- Hipercor, amb un 7 % d’increment
- Lidl, amb una pujada del 6,8 %
- Supercor, amb un 6,1 %
- Aldi, amb un 5 %
- Caprabo, amb un 4,9 %
A l’altre cantó de la balança, els supermercats que menys s’han encarit són:
- Alcampo, amb una pujada del 0,5 %
- Carrefour, amb un 1 %
- Eroski, també amb un 1 % d’encariment
- Supeco, amb un 1,1 %
- Dia, amb un 1,7 % d’increment
En termes generals, l’estudi conclou que les cadenes més barates són Supermercados Dani, Alcampo, Tifer i Family Cash. Mentre que les més cares són Sánchez Romero, Supercor, Sorli Discau i El Corte Inglés.
La compra més cara, a Cerdanyola i Castelldefels
Per ciutats, d’entre totes les analitzades, l’informe en situa tres de catalanes com les més cares de tot l’estat: Cerdanyola el Vallès, amb un preu mitjà anual de 6.652 €; Castelldefels, amb 6.632 €, i Cornellà, amb 6.582. A Barcelona, el preu mitjà anual es troba als 6.508 €. I la diferència entre el supermercat més car i el més barat pot arribar a ser de 1.804 € a l’any, un 32 % d’estalvi.
Si es posa el focus en les autonomies, Catalunya està entre les més cares, al costat de Balears i el País Basc, mentre que la Comunitat Valenciana, Múrcia, Galícia, Extremadura i Andalusia són les més barates.
Un encariment del 2,5 % de mitjana
Segons l’estudi, el cistell de consum, que és una mostra representativa de productes bàsics, s’ha encarit un 2,5 % de mitjana. És la pujada més lleu dels darrers quatre anys, però ha fet portar determinats aliments a un cost rècord. Els que més han pujat de preu són els productes frescos —un 6,7 % de mitjana— impulsats sobretot per les fruites i verdures, que han pujat més d’un 8 %. La carn ho ha fet un 7 % i el peix un 3,4 %. Els productes envasats, en canvi, s’han apujat un 0,8 %.
Els cinc aliments que més s’han apujat:
- el cafè, que s’ha encarit un 54,1 %
- els plàtans han registrat un augment del 35,9 % del cost
- les llimones són un 33 % més cares
- els ous talla M pugen un 29,8 %
- la xocolata amb llet s’encareix un 28,8 %
Els cinc aliments que més s’han abaixat:
- oli d’oliva baixa un 53 %
- el sucre s’abarateix un 25,7 %
- el suc de taronja és un 23,7 % més barat
- les rodanxes de salmó han baixat un 11 %
- la llet condensada s’ha abaratit un 10 %
Segons l’OCU, l’estudi demostra que els efectes de la crisi de la pujada de preus encara s’arrosseguen. Assenyala que molts preus no s’han abaixat i es mantenen “excepcionalment alts”, quan una bona part de les famílies no ha recuperat el poder adquisitiu. Per això, l’OCU insisteix que cal reduir l’IVA dels productes bàsics i donar més ajudes per comprar aliments a famílies en situació de vulnerabilitat.