(ACN) L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta d’efectes negatius per al veïnat si l’Ajuntament de Barcelona modifica la mesura del 30 % d’habitatge protegit tal com la va plantejar fa uns mesos. Segons un estudi publicat aquest dimecres per IDRA, la modificació proposada pel govern municipal implicaria renunciar a un total de 18.827 habitatges de protecció oficial (HPO) potencials si es tira endavant. La proposta de modificació, alerta, reduiria significativament l’impacte de la mesura i implicaria que el nombre d’edificis afectats passin de 3.909 a només 95. “Una reducció dràstica que deixa la major part dels habitatges exempts” de l’obligació de reservar una part per a habitatge protegit, segons IDRA.
Això passaria, segons l’estudi, perquè els canvis proposats aquest 2024 preveuen “l’exempció de la majoria de grans rehabilitacions, la periferització de l’habitatge protegit i el desplaçament de l’obligatorietat de promoure habitatge de protecció oficial per mitjà de la incorporació d’una promotora social”. La modificació proposada, diuen des d’IDRA, generaria un guany “extraordinari” als inversors, fet que obriria la porta a l’especulació i augmentaria el risc d’expulsió del veïnat.
De moment, la modificació plantejada pel govern municipal el juny passat es troba aturada i el govern l’ha endarrerit fins al 2025, quan planteja recuperar la proposta i portar-la a votació quan hi hagi prou consens i comptin amb els suports necessaris.
Cal esperar “un cicle llarg” per valorar la mesura del 30 %
IDRA defensa mantenir la mesura del 30 % sense modificacions per valorar-ne l’impacte “en un cicle llarg” i citen el cas de París com a exemple a seguir, ja que “va trobar resistències i va tenir resultats escassos en els primers anys, però a mitjà termini ha demostrat ser efectiva”. L’estudi apunta que a la capital francesa el creixement d’habitatges socials entre 2006 (inici de la mesura) i 2017 és del 101 %, amb 2.950 habitatges socials creats en aquest període. Tant és així, subratllen, que s’ha elevat a 50 % la reserva destinada a habitatge social.
Segons IDRA, les dades qüestionen la principal crítica a la mesura, que és que paralitza la producció d’habitatge nou i assequible. “La producció d’habitatge a la ciutat creix. Durant el primer semestre de 2024, s’ha multiplicat per més de cinc respecte a l’any anterior, fins a 1.273 habitatges”, afirmen. D’acord amb l’estudi, Barcelona ha obtingut 144 habitatges protegits a través de la mesura del 30 % en el període d’aplicació real (2021-2023).
