compartir
La gentrificació, és a dir, la substitució de població de menys estatus socioeconòmic per una altra de més poder adquisitiu es consolida a Barcelona. És una de les principals conclusions d’un estudi dut a terme pels investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (CED-UAB).
A la publicació Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles: l’expansió del procés en la dècada 2011-2021 es compara la intensitat i expansió de la gentrificació en els deu municipis espanyols més poblats. I segons aquest estudi el barri més gentrificat de Barcelona és la Barceloneta.
En una entrevista a l’Infobarris, un dels investigadors de l’estudi, Carlos Sanz-Pérez, assegura que la gentrificació marca qui pot viure a cada barri i alerta que contribueix a les desigualtats i reclamen polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge i evitin l’expulsió de veïns.
Substitució de la població
Els districtes amb índexs més alts són Ciutat Vella (on va arribar el fenomen urbanístic abans del 2010), Gràcia i l’Eixample, amb expansió cap a barris com Sant Antoni, Sagrada Família, Sant Martí, Sants i el Poble-sec, mentre que Gràcia i el Poblenou atrauen els estudiants i treballadors estrangers més joves provinents de països rics.
Entre els indicadors que han tingut en compte hi ha l’arribada de població jove, amb estudis universitaris o ocupada en les categories laborals més altes i nascuda en països rics. També el fet que viuen sols o comparteixin llar sense ser unitats familiars. El darrer indicador és l’increment més acusat dels preus de lloguer.
L’estudi apunta que la combinació d’aquests factors desencadena la substitució de la població i obliga a marxar els qui no poden assumir el preu de l’habitatge. Amb tot, s’ha puntuat el nivell de gentrificació als diferents barris, després d’estudiar detalladament les agrupacions censals, àrees de diverses illes de cases, amb una mitjana de 12.000 habitants. És aquí on la Barceloneta surt com el barri més malparat de tot l’estat.
La Barceloneta, al límit
Carme Tomàs, de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, reforça aquesta conclusió: “L’expulsió del veïnat del barri i l’arribada de nous, amb més poder adquisitiu, és un fet palpable”. I hi aporta una possible solució: “Per poder acabar amb aquest fenomen no hi hauria d’haver cap pis turístic“.
La Lourdes López, de l’Associació de Veïns de l’Òstia, creu que també ajudaria a combatre la gentrificació una moratòria als preus dels lloguers perquè els alts preus dels lloguers, segons ella, només els poden pagar els estrangers: “La gentrificació a la Barceloneta es combat amb la moratòria dels lloguers i cap pis turístic”.
Tomàs comenta que qui vulgui veure què és un barri gentrificat només cal que passegi per la Barceloneta: “A més d’estar plena d’estrangers i de turistes, constatarà que els tres o quatre súpers que tenim sempre estan plens a vessar”. Una altra dada que reforça aquesta afirmació és que “no hi ha pisos per llogar i els que hi ha són caríssims“. Els preus dels habitatges, tant de lloguer com de compra, “obliga molts dels nostres fills a marxar del barri quan s’independitzen”.
La representant de l’AV de l’Òstia coincideix amb el pronòstic de Tomàs i recorda que “fa molts anys que el barri denuncia que la massificació i els preus dels habitatges els estan expulsant. “Un quart de pis et pot costar 220.000 euros, aquest preu és impossible per a moltes famílies i llavors el que fan és marxar a altres llocs on troben habitatge a preus més assequibles”.
La manca de sòl, tot un repte a la Barceloneta
La Barceloneta, explica Tomàs, té un repte important. “No tenim sòl per fer habitatge i per això el que cal és rehabilitat els habitatges que hi ha i fer-los accessibles, necessitem sanejar el parc d’habitatge”. Afegeix que molts pisos són humits i foscos i per això cal una política de rehabilitació important. Actualment, a la Barceloneta s’estan rehabilitant un parell d’edificis per a habitatge públic, un a l’avinguda de Joan de Borbó, número 44, i un altre al carrer del Comte de Santa Clara.
López creu que si les administracions no prenen mesures aviat, el barri “perdrà el veïnat, ja que amb els preus de mercat dels habitatges els nostres fills han de marxar del barri”. Entitats veïnals del barri creuen que sense aquestes mesures no es podrà frenar la marxa dels veïns en busca de preus d’habitatge més assequibles ni tampoc l’arribada massiva de turistes
Els efectes de la gentrificació
L’estudi Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles: l’expansió del procés en la dècada 2011-2021 fa servir un índex creat a propòsit, l’índex de gentrificació, que funciona com un termòmetre i resumeix la intensitat del procés a cada ciutat en un únic valor entre 0 i 1. Aquest indicador combina tant la velocitat del canvi registrat a la dècada com la intensitat socioeconòmica a partir de vuit variables demogràfiques, socioeconòmiques i del mercat de lloguer.
Els resultats confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l’estructura social de les ciutats, per això l’estudi alerta que aquesta gentrificació contribueix a un increment de la segregació socioespacial, a l’expulsió de població vulnerable, a la pèrdua de diversitat social i a la intensificació de les desigualtats metropolitanes.
