La construcció d’edificis a Barcelona està estancada. Segons el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el motiu és l’esgotament del sòl urbanitzable. Ara bé, el degà dels arquitectes, Guillem Costa, explica que encara hi ha marge per aconseguir-ne de nou (amb capacitat per aixecar uns 70.000 habitatges entre el Besòs i el Llobregat) si es modifica el cadastre. Mentrestant, l’estancament de l’obra nova està contribuint a traslladar a altres àrees de la regió metropolitana i de Catalunya les noves promocions de construcció.
L’habitatge nou, lluny de les xifres necessàries
Al conjunt de Catalunya s’està ultimant la construcció de 17.429 habitatges d’obra nova, segons dades dels visats concedits el 2024 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tot i representar un augment del 9,7 % respecte del 2023, la xifra continua allunyada dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024. Dels més de 17.000 habitatges visats, 1.966 corresponen a la ciutat de Barcelona (1.056 pisos destinats al mercat lliure i 910 de protegits).
En la presentació de totes aquestes dades aquest dimarts al matí, Costa ha assegurat que sol passar entre un any i mig i dos anys des que es concedeix el visat per a la construcció d’un habitatge fins que s’acaba l’obra.
Agilitzar tràmits
Amb una superfície saturada, els arquitectes diuen que s’evidencia la necessitat de la rehabilitació a Barcelona, on el parc està envellit, però aquest fenomen també s’estanca. El COAC alerta, a més, d’un entrebanc que ho fa endarrerir tot més: la burocràcia. Demana agilitzar els temps per aconseguir llicències en un termini d’entre tres i cinc mesos i no haver d’esperar en alguns casos, segons expliquen, més de mig any.
La mesura del 30 % genera un “trasbals”
En preguntar-li per la mesura del 30 % (reservar tres de cada 10 pisos nous a habitatge protegit), Costa ha dit que és una mesura polèmica i que des del seu punt de vista “és bona”. També ha reconegut que ha generat “un trasbals en el món de la promoció” perquè els promotors han de carregar amb la responsabilitat de posar a disposició de la ciutadania habitatge social. “Tenim interlocució amb l’Ajuntament. La idea és mantenir la mesura, però fer-la més fàcil i que no passi el que passa ara, que estigui tan aturat”.
