compartir
Les plagues ja formen part del dia a dia de ciutats com Barcelona. Paneroles, rates o mosquits són notícia estiu i hivern. Cada cop n’hi ha més i les empreses que les combaten cada vegada tenen més feina. De fet, es busca personal de diferents perfils. “Fem una crida perquè la gent s’apunti al sector perquè cada volta hi ha més professionals, hi ha més empreses i més feina”, diu Andreu García, vicepresident i portaveu de l’Associació catalana d’empreses de Salut Ambiental (ADEPAP).
Més enllà de “matar ratolins”
A banda de més plantilla, García apunta que també es necessita més professionalització. Enrere queda la imatge de la persona que, simplement, “matava ratolins”. El sector “està farcit de biòlegs o ambientòlegs que es dediquen a professionalitzar, investigar i innovar per poder créixer”.
A més, explica que no és una feina perillosa sempre que s’hi preguin les mesures de protecció necessàries. Per manipular els productes que utilitzen cal un certificat de professionalitat que s’aconsegueix amb una formació d’uns tres mesos. A banda, el Grau Superior de Química i Salut Ambiental o carreres com Biologia, Química o Veterinària també donen accés al sector.
Per què necessiten més gent?
El sector acostumava a fer un reforç de la plantilla els mesos d’estiu —de juny a setembre hi ha molta més feina— però cada cop les plagues es propaguen més durant tot l’any i per això, necessiten mantenir els treballadors la resta de mesos. “El canvi climàtic està provocant temperatures elevades tot l’any i les plagues deixen de ser estacionals”, explica García.
Ciutadans més exigents i espais renaturalitzats
Altres motius que fan créixer el sector són, d’una banda, l’exigència del ciutadà —que vol un espai més net i salubre. I, de l’altra, la renaturalització dels espais, que va acompanyada d’insectes: “A tots ens agrada que estigui tot molt verd que hi hagi molts arbres molta vegetació”, diu García, i “això no és gratuït”.
De fet, en aquest sentit, sovint miren de fer entendre que en una oficina amb un jardí, les formigues formen part del medi natural, sempre que no sigui un impacte en la salubritat i la salut pública.
