No sé què té el Mercat dels Encants, però tothom que hi ve, torna“, afirma la paradista de teixits Pilar Borja. “Jo no he vist res semblant al món“, diu el subhastador Daniel Santiago, tercera generació d’una nissaga que porta al mercat tota la vida. Llibres, quadres, porcellana, botes tronades de futbol, còmics, fotografies, llànties, ràdios, plomes estilogràfiques, bateries… És impossible enumerar els centenars de milers d’objectes únics que diàriament s’apilen al Mercat de Bellcaire, a la plaça de les Glòries, sota una icònica teulada de mirall que provoca alguns maldecaps els dies de pluja.

Cada dia és diferent. Canvien els productes, els venedors i els compradors. “M’agrada remenar, buscar, trobar una peça diferent, però si vens a buscar alguna cosa en concret, no la trobes, aquí has de baixar amb la idea de veure què hi ha”. El Joaquim Armendia ve un parell o tres de dies des del Masnou per passar unes hores als Encants. “Avui he comprat uns mitjons”, explica, i afegeix que “és una distracció, a la nostra edat, per als jubilats. Fixa’t que hi ha sempre gent gran”.

parada Encants
Parada amb jocs infantils a la plaça dels Encants

Oportunistes i oportunitats

Segons el subhastador i també venedor de lots Daniel Santiago, “hi ha qui ve a passar el dia, a veure què troba i comprar un producte final i també un munt d’oportunistes que revendran els objectes. Aquest és un mercat ple d’oportunitats“, i afegeix: “Aquí hi ha clients que venen cada dia, durant tota la vida“. Com el Francisco López. Amb una ràdio atrotinada entre mans diu: “Vinc els dilluns, els dimecres i els divendres”. Ha comprat ja unes 150 ràdios al llarg dels anys que passeja pels Encants, algunes les arregla i les torna a vendre, “la resta les he de tirar”, confessa. “Vinc aquí des de fa molts anys, m’agrada molt l’ambient, més que passar-me el temps en un bar”.

La Pilar Borja fa 30 anys que munta a diari la seva parada de teixits. El que més li agrada de treballar a la Fira de Bellcaire “és la gent”, diu. “Aquí has de venir i tocar les coses, dir això m’agrada, o no m’agrada, o… està molt bé de preu!“. Borja es passa dues hores cada matí i dues a la trada per muntar i desmuntar la seva parada a la zona que es coneix popularment com la dels “armaris”, per la forma que tenen les parades un cop recollides. Afirma que “aquí la gràcia és donar una volta, mirar, remenar i gaudir de l’aire lliure“.

parada teixits almercat dels Encants
Pilar Borja, a la seva parada dels Encants

La pandèmia, un punt d’inflexió

Des de la reobertura del mercat després del confinament pandèmic, la subhasta ja no es fa a la plaça central, sinó a la sala polivalent ubicada al soterrani. Això ha tret una part de l’encant del regateig de l’únic mercat d’Europa que conserva aquesta pràctica ancestral, reservada als més matiners. Amb tot, l’atracció que desperten els mil-i-un-objectes desplegats a terra en les parades de la plaça, amb el gènere subhastat, segueix intacte.

El coronavirus ha tingut altres afectacions al mercat, com les restriccions d’aforament. La caiguda en picat d’assistència de públic és clara. Més d’un terç respecte fa set anys. De les 100.000 persones setmanals comptabilitzades per l’Institut de Mercats, l’any de la inauguració dels encants a la seva nova seu a la plaça de les Glòries, l’any 2014, s’ha passat a la xifra actual de menys de 30.000 visitants cada setmana. Una baixada que han notat, i molt, al bar Encants. La Montse Santiago explica que li agrada molt treballar al mercat perquè “aquest no és un bar de “postureig”. Aquí la gent és tal qual, i com que n’hi ha molta, molta és singular”. Feina no li’n falta, aquí serveixen més de 800 cafès al dia. I els seus entrepans de truita són insuperables.