Durant els mesos que ha durat l’estat d’alarma, moltes empreses han apostat pel teletreball. Un canvi que ha estat més fàcil per a aquelles que ja tenien experiència prèvia i estaven digitalitzades. Aquest és precisament el cas de la cooperativa Suara, ja que presta serveis d’atenció a les persones i gestiona des de residències fins a escoles bressols, fa atenció domiciliària o a persones sense llar. Hi treballen 4.500 professionals i tots aquells que no presten serveis essencials han treballat des de casa. De fet, Suara fa anys que ha implantat el teletreball i aquesta experiència prèvia ha estat clau durant la pandèmia.
L’oficina central de Suara al carrer de Sancho de Ávila, al Parc i la Llacuna del Poblenou, porta buida gairebé quatre mesos i, durant tot aquest temps, tots els professionals han treballat a distància. Un canvi que, com moltes altres empeses, van fer de manera sobtada, del divendres 13 de març al dilluns 15. En el seu cas, la transició va ser més fàcil perquè fa anys que tenen instaurat el teletreball com a pràctica habitual en aquells equips que fan tasques que ho permeten. I tot just fa un any i mig van editar una guia per regular com fer-lo.
Digitalització i videoconferències
La clau en el seu cas ha estat la digitalització. Tenen gairebé tota la documentació compartida al núvol i, per això, ha estat un canvi molt fàcil per a la majoria de professionals. També hi ha ajudat la dinàmica habitual de fer reunions a través de videoconferències. La directora de l’Àrea de Persones, Mònica Vázquez, explica que la logística d’una cooperativa que treballa a diferents punts arreu del territori català ha fet que moltes trobades es fessin en línia: “Nosaltres ja teniem els mitjans i la pràctica”.
En aquesta empresa, a més, han facilitat que els treballadors accedissin a les oficines per recollir el material necessari per treballar a distància: portàtil, mòbil, cadires i pantalles.
“Estalvio temps, diners i guanyo en qualitat de vida”
Entre els treballadors de Suara, hem recollit el testimoni de la Gemma Ortiz que treballa com a administrativa de la secció de Prevenció de Riscos Laborals. El balanç que en fa no pot ser més positiu: “Per a mi, tot són beneficis”. Entre els avantatges que enumera hi ha que s’estalvia els desplaçaments i, per tant, el bitllet de metro, però també que guanya en capacitat de concentració. “A l’oficina, quatre hores de treball són com dues a casa”, assegura.
També valora positivament que, quan treballa a casa, el despertador sona a les 7 hores del matí i, en canvi, quan ha d’anar a l’oficina, s’ha de llevar una hora i mitja abans, a les 5.30 h. “Vestir-se, esmorzar, treure a passejar les gosses, el desplaçament… Trigo molt més temps a preparar-me”.
“Estalvio temps, diners i puc estar amb les meves gosses. Menjo millor, descanso més… Em compensa molt. Jo no trobo a faltar gens anar a la feina.”
El pla de retorn
A Suara, ja tenen a punt el pla de tornada a les oficines: serà gradual i no començarà fins a l’octubre. A llarg termini, volen apostar per un model que combini el treball presencial i a distància. El teletreball estalvia desplaçamens, però la part relacional del treball presencial també és important. “Els treballadors valoren poder fer un esmorzar, una reunió amb els companys”, argumenta Vázquez.
En tot cas, perquè això sigui possible cal una cultura empresa que confiï en els professionals i la gestió que fan del seu temps. “No totes les empreses poden implantar el teletreball”, conclou. També es fixen reptes. I entre les assignatures pendents, crear unes pautes per garantir la desconnexió digital i fixar horaris.
Aquest nou model, diuen, els obligarà també a repensar les oficines: “Hem de canviar la concepció del lloc de feina fix per espais de treball rotatoris”.
