Novembre 2028. És una data clau a Barcelona: si res no canvia s’extingiran les gairebé 10.000 llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT) actives a Barcelona. Segons l’Ajuntament, l’objectiu final és retornar aquests pisos al mercat residencial per ajudar a combatre la crisi de l’habitatge, tot i que admeten que és una problemàtica que cal atacar des de múltiples fronts: “Si l’afirmació és si la desaparició dels pisos turístics solucionarà totalment la crisi d’habitatge de la ciutat de Barcelona, la resposta és que no”, reconeix el tinent d’alcaldia d’Habitatge de l’Ajuntament, Jordi Valls. “Però faig l’afirmació també al revés: la seva existència no hi ajuda gens”.
Els propietaris hauran de decidir
L’Ajuntament voldria que tots aquests pisos sortissin al mercat de lloguer, però la decisió serà del propietari: “Potser no va al de lloguer i el propietari pren la decisió legítima de vendre’l”, reflexiona Valls, però com a mínim, diu, l’immoble ja haurà sortit del mercat econòmic i tornat al residencial.
En aquest sentit, la presidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Montserrat Junyent, es mostra escèptica: “Si les condicions es mantenen com avui dia difícilment aquests habitatges passaran al lloguer residencial”. I creu que més aviat es posaran a la venda. “El mercat que tenim en aquests moments té una inseguretat jurídica de tal magnitud que fer una previsió del que passarà el 2028 és agafar una bola de vidre”, conclou Junyent.
Un 1,4 % del parc residencial: molt o poc?
Els 10.000 pisos turístics de Barcelona representen al voltant de l’1,4 % del parc d’habitatge de Barcelona. “És un nombre ridícul. És de les ciutats que menys pisos turístics té”, diu el president d’Apartur, Enrique Alcántara. I per això creu que la mesura no tindrà l’impacte esperat: “Al final, hi ha més del doble de pisos que es dediquen a altres activitats econòmiques: a notaries, a consultes mèdiques… i pisos buits n’hi ha molts més”.
Però l’Ajuntament ho rebat amb una altra xifra: la capacitat de construcció a la ciutat. Barcelona pot produir, diuen, uns 1.000 habitatges l’any. I, per tant, destaquen que caldrien 10 anys per obtenir l’equivalent a aquests 10.000 pisos.
Efectes sobre els preus de lloguer i compra
Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona conclou que l’eliminació dels HUT farà baixar el preu dels lloguers entre el 8 % i el 13,4 %, i el de compravenda, un 6,1 %. En diners això es tradueix en un descens d’entre 92 i 152 euros dels arrendaments i d’uns 22.400 euros del preu de compra.
“S’ha de veure”, diu sobre això el codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carles Donat Muñoz. Malgrat que afirma que en el passat els habitatges d’ús turístic han fet apujar el preu dels pisos, de manera que la seva desaparició, “pot tenir un impacte a la inversa”. També apunta que “hi ha molts factors que influeixen en la formació del preu”. I recorda que si el 2028 encara hi ha la contenció de rendes de lloguer, els habitatges que surtin en aquest règim hauran de respectar el preu màxim que fixi l’índex de referència.
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona coincideix amb l’Ajuntament que no hi ha una única via per resoldre la crisi actual, però defensa que tot el que faci incrementar l’habitatge destinat a ús residencial és una política que va ben encaminada. Donat creu que si bé el nombre de pisos turístics pot semblar “una xifra relativament reduïda”, en canvi, “és especialment significativa si ens focalitzem en els barris més centrals de la ciutat”. Diu, per exemple, que a la Dreta de l’Eixample els HUT són el 30 % del mercat de lloguer o a la Vila de Gràcia, el 12 %.
Ara es vol liquidar tot un sector mentre es continuen aprovant noves places hoteleres. A qui beneficia realment aquesta operació? Als veïns o al lobby hoteler? I què passarà quan arribi el novembre de 2028 i la situació de l’habitatge continuï igual o pitjor? Faran autocrítica? Qui pagarà les indemnitzacions milionàries que probablement reclamaran molts propietaris que van invertir sota un marc legal aprovat pel mateix Ajuntament? Collboni?
Això que dius —a més de demagògia— és mentida. No hi ha indemnització. S'extingeix la llicència i el propietari és lliure de gestionar la seva vivenda com vulgui. Pot anar a viure allà, vendre, fer un lloguer convencional o regalar-la. El que decideixi és el seu problema i ja s'ho farà. I prefereixo mil vegades el que anomenes "lobby hoteler", què es el lloc on s'han de colocar els turistes: a la indústria turística que, per cert, es un sector laboralment millor regulat que la selva dels apartaments turístics legals i pirates. Els treballadors i les treballadores i les comunitats de veïns ho agrairem. I no em fan cap pena els paràsits vividors que porten anys lucrant-se. Besis
Necessitem més pisos i menys turistes, està clar que els pisos turístics son un càncer que només interessa als propietaris
Noviembre de 2028 es una fecha inaplazable para Barcelona. La cuenta atrás ha comenzado y la salud de nuestra ciudad no admite más prórrogas. La extinción de las casi 10.000 licencias de pisos turísticos en Barcelona no es una simple medida administrativa, sino una cuestión de supervivencia social. Durante años, la patronal y los propietarios de viviendas de uso turístico han actuado como un verdadero cáncer insolidario, lucrándose despiadadamente a costa de un derecho tan fundamental como la vivienda. Para que unos pocos sigan viviendo de rentas astronómicas, la ciudadanía sufre una agresión constante en su día a día. Estos rentistas han vaciado los barrios de sus vecinos de toda la vida para llenarlos de maletas, provocando una gentrificación salvaje. Además, son los principales responsables de la escalada de precios del alquiler y del estrangulamiento de la oferta residencial a precios asumibles de mercado, mientras degradan la convivencia comunitaria al convertir zonas residenciales en parques temáticos sin ley, tensionando el tejido urbano con problemas crónicos de ruidos, suciedad e incivismo de una parte de los turistas. No se puede seguir manteniendo a estos parásitos sociales y vividores que prosperan a base de generar precariedad y daño social. La vivienda es una necesidad colectiva y no el tablero de monopolio de Apartur o de especuladores sin escrúpulos. Por eso, la aplicación de esta medida es de estricta justicia, ya que defiende a la mayoría de los ciudadanos y equilibra las reglas del juego. El turismo debe canalizarse a través de la industria hostelera convencional, que representa un sector regulado, con convenios colectivos y derechos laborales mejor regulados, frente a la precariedad y el descontrol que definen a los pisos turísticos. Por el bien de Barcelona, ni un paso atrás. En noviembre de 2028, las licencias deben desaparecer para devolver los pisos a las familias, sea a través del mercado de alquiler o de venta. Y a quien le pique, que siga comiendo ajos... Besis