ANTONI ABAD president de la CECOT "Als empresaris la democràcia no ens provoca inquietud. El que per contrast ens preocupa molt és la intolerància i la ignorància. Ara s'hauria d'imposar, ja hauria d'haver succeït, el diàleg. Al nostre territori habitual, que és fer negoci i gestionar empreses: com ho fem? Bàsicament amb diàleg, que vol dir asseure's, que vol dir parlar, negociar, i que vol dir acordar. I això, en clau interna, de gestió de les companyies però també en la relació amb els entorns, amb els clients, amb els proveïdors. I em sembla que, tristament, hem de constatar que a Espanya es va deixar de dialogar des de la transició, i d'això en fa molt de temps i en paguem molt les conseqüències d'aquesta falta de diàleg. Ni la política amb la política, ni la política amb la societat empresarial. Perquè ens sembla molt transcendent que hauria d'estar la política molt alineada amb el pensament dels empresaris a l'hora de buscar les millors decisions per poder mantenir les empreses en el més elevat grau de competitivitat, perquè això redunda en el benestar social, amb l'ocupació i la generació de riquesa."
El president de CECOT, Antoni Abad, ha assegurat en una entrevista al ‘BTV notícies matí’ que als empresaris catalans la democràcia no els “provoca inquietud” i que el que realment els preocupa és “la intolerància i la ignorància“. Pel president de la patronal catalana, després de la consulta, que va ser un element de qualitat democràtica i de civisme, ara “el que s’hauria d’imposar és el diàleg”. Abad ha posat com a exemple els empresaris que utilitzen “el diàleg, parlar, negociar, acordar” en la gestió diària de les seves empreses.
El president de la patronal vallesana i egarenca, ha anat més enllà i creu que el problema amb Catalunya ve de lluny. Abad considera que “a Espanya es va deixar de dialogar des de la transició” i que ara “en paguem les conseqüències”. Una manca de diàleg que no només afecta el món polític sinó també la relació amb el món empresarial. Pel president de CECOT és imprescindible recuperar la negociació i el diàleg “per buscar les millors decisions” i fer que les empreses siguin altament competitives, el que acabarà redundant en “el benestar social del país, la creació d’ocupació i la generació de riquesa”.
