El patrocini com a via de finançament arrela a la ciutat

Va ser el patrocini més sonat. Durant 18 dies l'estàtua de Colom va lluir la samarreta del Barça. Nike va pagar gairebé 100.000 euros que, segons els consistori, es van destinar a projectes socials de la ciutat. Patrocinis com el de Colom s'emmarquen en els projectes de restauració de monuments. Per les torres venecianes, per exemple, l'anunciant paga uns 17.000 euros mensuals a l'Ajuntament. En cas de rehabilitacions de façanes privades, com la de La Pedrera, l'Ajuntament evalua l'impacte paisatgístic abans de donar el vistiplau per instal·lar-hi una publicitat. Els diners que es recapten s'han de destinar íntegrament a finançar l'obra. Els patrocinis han arribat també al subsòl. L'estació de Provença es diu ara Provença La Pedrera. Ha estat el primer cas però se n'hi podrien sumar més. La Generalitat busca anunciants que vulguin afegir el seu nom a altres parades del Ferrocarril. GUILLEM MARTÍNEZ "El pas següent pel que fa a patrocinis podria ser patrocinar les parades de metro. De fet, l'Ajuntament ja negocia amb emprses que vulguin posar el seu nom a parades com, per exemple, la del Passeig de Gràcia o aquesta, la de Liceu." Segons els experts, la presència de les marques al paisatge de la ciutat s'ha reduït en els últims anys amb l'eliminació de les tanques publicitàries. Els patrocinis són una de les poques vies que els queden a les empreses per fer-se visibles. JOSEP MARIA GALÍ, professor de Màrqueting d'ESADE "Aquestes empreses necessiten estar presents a l'espai públic d'alguna manera. I a través d'aquests mecanismes poden assolir el seu objectiu d'estar presents a la memòria de la gent i, a més a més, fent una cosa que té una utilitat." Un altre exemple, en aquest cas privat, el trobem en el Teatre Goya. Per millorar la seva situació econòmica es va aliar fa ben poc amb una coneguda marca de cava.